1. LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT
1.1. INTRODUCCIÓ
En aquests moments vivim immersos en un nou tipus de societat que alguns autors han anomenat “societat xarxa”, societat de la informació o del coneixement. Una societat caracteritzada pel gran flux d'informació i per una capacitat de connexió, comunicació i participació mai vista fins ara.
Veurem quin ha estat el nostre camí en la història i com la tecnologia ens ha situat en un moment veritablement disruptiu pel que fa a la capacitat d'innovació.
Al llarg de tota la nostra història s'han produït una sèrie d'avenços tecnològics, de més o menys entitat, que en conjunt ens han empès com a societat.
Ho va fer primer el llenguatge permetent-nos expressar-nos i després l'escriptura que va permetre que poguéssim transmetre el nostre coneixement de manera més senzilla a les generacions futures.
Després va arribar la impremta i va posar la informació a l'abast de grans grups socials i més recentment el telèfon, la ràdio, la televisió i finalment l'arribada del digital i Internet, l'arribada del qual ha suposat un canvi radical.
Però estem en un punt en què el ritme d'introducció d'innovacions és cada cop més accelerat, la qual cosa canvia d'un creixement lineal cap a un tipus exponencial.
1.2. LES XIFRES D’INTERNET
Internet ja no és futur, sinó present. En aquest moment no cal explicar què és Internet, perquè tots tenim més o menys una idea feta de com funciona i per a què ens serveix.
I la taxa de penetració d'Internet continua avançant en totes les societats i encara que s'estan obrint noves bretxes entre els que tenen accés o l'utilitzen bé i els que no, el cert és que l'evolució és imparable i constitueix la tecnologia que més ràpidament es ha establert al llarg de tota la nostra història.
1.3. EL NOU ORDRE SOCIAL
De la mateixa manera que la revolució industrial va portar un nou model social, la revolució digital ve acompanyada d'una transformació social.
Com diria Castells “El que fa Internet és processar la virtualitat i transformar-la en la nostra realitat, constituint la societat xarxa, que és la societat en què vivim”.
La societat de la informació emergeix com un nou ordre social en què les diferents tecnologies de la informació i la comunicació (TIC en endavant) han pres un paper protagonista en les activitats socials, culturals i econòmiques. I aquest canvi es produeix perquè aquestes tecnologies impregnen tots els aspectes de la nostra vida.
1.4. LA BRETXA DIGITAL
El fet que la societat de la informació sigui un procés global que afecta totes les regions del planeta, ha generat una nova desigualtat social excloent determinats sectors de la població.
Tot i que l'abast d'Internet i tecnologies digitals és cada vegada més gran, encara persisteixen algunes barreres en forma de bretxes digitals que impedeixen la integració de moltes persones a la societat del coneixement, i es produeix exclusió digital.
1.5. NATIUS I IMMIGRANTS DIGITALS
L'any 2001 Marc Prensky va proposar el terme 'natiu digital' que s'aplicava a aquella primera generació de joves que arribava a la universitat després d'haver-se format immersos en les noves tecnologies. Alhora, va definir el concepte “d'immigrant digital” per a aquelles persones que vam néixer abans i ens hem hagut de formar per adaptar-nos a aquest nou context.
Tot això suposaria una bretxa intergeneracional que estaria agreujada pel fet que és la generació anomenada immigrant digital la que estaria formant els nadius en l'ús de les tecnologies.
Però la veritat és que l'únic avantatge que presenten els anomenats nadius digitals és que, en haver nascut envoltat d'aquesta tecnologia, no necessiten adaptació al medi (però sí aprenentatge) i mantenen una actitud oberta davant l'ús d'aquestes eines.
2. INTERNET I WEB SOCIAL
Internet arrenca oficialment l'any 1969, moment en què el Departament de Defensa del Govern dels Estats Units engega el projecte ARPANET per impulsar un mitjà de comunicació entre els diferents organismes del país, connectant ordinadors dispersos entre si, amb l'objectiu que les comunicacions militars fossin segures en cas de guerra.
Poc després el projecte es desmilitaritza, donant l'any 1991 al WWW (World Wide Web), que és un sistema de distribució de documents accessibles via Internet, que començava a utilitzar pàgines en llenguatge HTML, que podien ser trobades mitjançant un cercador ja les que s'hi accedia mitjançant un navegador o browser, és a dir, comencem a parlar d'Internet com el mitjà de comunicació, interacció i organització social que avui tots coneixem.
És a partir del 1994 quan disposem de la possibilitat de contractar un accés a Internet, encara que la complexitat tècnica de l'accés i el cost del servei feien que només estigués a l'abast d'algunes empreses i institucions. Finalment, el progressiu abaratiment dels costos i la simplificació de la tecnologia van fer possible que, un any més tard, Internet esdevingués una opció real per a qualsevol persona.
2.1. LES XARXES SOCIALS
L'aparició de les xarxes socials digitals potser és la conseqüència més natural de l'evolució d'Internet. Si pensem que l'ésser humà és social i que Internet suposa una tecnologia perfecta per establir comunicacions, la sociabilitat es pot veure incrementada en aquests espais.
En aquest sentit les xarxes socials han existit sempre i el que ha fet Internet és dotar-les de proximitat i immediatesa, per la qual cosa no estranya gens l'auge que han tingut durant els darrers anys.
2.2. EL BLOG I LES BLOGOSFERES
La socialització de la web va comportar noves formes de relació i participació entre els usuaris. Acabem de parlar de l'impacte que han tingut les xarxes socials digitals a les nostres vides, però si haguéssim d'escollir quin és el format de publicació més important que ha portat la web 2.0, sens dubte seria el bloc.
2.3. LA SEGÜENT RE-EVOLUCIÓ D'INTERNET
Per acabar, parlem que la propera evolució de la web fa referència a l'anomenada web semàntica, la qual inclou una sèrie de tecnologies que etiqueten i introdueixen descripcions dels recursos web, permetent classificar la gran quantitat d'informació que es genera a Internet i facilitant la gestió i la investigació a partir de les dades. Consisteix, per tant, a fer comprensible la web als ulls d'altres tecnologies, per aconseguir una organització més eficaç de la informació.
I de la confluència del web social i el web semàntic sorgeix com a resultat el web 3.0, fent que les converses que es generen en xarxes socials podran ser enteses, codificades i 'raonades' per la web semàntica, permetent als cercadors per exemple filtrar la informació que pot ser més rellevant per a cada persona en funció de les vostres necessitats.
3. LA SALUT A L'ERA DIGITAL
Tot allò que hem vist fins ara, la societat del coneixement, la irrupció d'Internet i la seva evolució cap a la web social ens ha servit per posar en context el moment en què vivim i poder així fer-nos una idea de cap a on ens dirigim.
Ara entrem ja de ple en com aquests canvis disruptius s'estan introduint també en la salut i estan redefinint aspectes com la comunicació entre ciutadans, professionals i organitzacions de salut, el paper cada cop més important que hi juga Internet i com estan canviant els rols i regles del joc pel que fa a salut.
3.1. CONCEPTES
Hi ha molts conceptes relacionats amb l'ús del digital i les anomenades noves tecnologies en l'àmbit de la salut, la qual cosa de vegades genera certa confusió o un mal ús de la terminologia.
3.2. PRESENT I FUTUR DE LES TECNOLOGIES APLICADES A LA SALUT
El futur d'aquestes tecnologies i la seva aplicació al camp de la salut es presenta molt prometedor i ens trobem al principi del que serà una era de desenvolupaments tecnològics continus.
La veritat és que, encara que parlem d'aquestes tecnologies aplicades a la salut en clau de futur, algunes ja formen part del nostre present i estan començant a demostrar tot el seu potencial.
4. NOVA SOCIETAT, NOUS PACIENTS
Si anteriorment hem parlat de com ha sorgit una nova societat anomenada del coneixement, la qual se sustenta en xarxes d'informació que possibiliten una comunicació i participació mai vistes fins ara, és evident que una conseqüència directa és el naixement d'un nou tipus de ciutadans , capaços d'adaptar-se a aquest nou context i aprofitar les eines que tenen al vostre abast per millorar també tot allò relacionat amb la vostra salut.
D'aquesta manera ha sorgit el denominat moviment dels e-pacients, que fa referència a aquesta capa digital que integren en la seva forma de fer les coses i que incorporen a la seva manera de buscar informació sobre salut, entrar en contacte amb altres persones a la seva mateixa situació i comunicar-se de manera efectiva amb professionals o institucions.
L'e-pacient sorgeix per tant a partir d'un tipus de ciutadà que desitja tenir un poder de participació social més gran i vol ser responsable en la presa de decisions que afecten la seva vida i en conseqüència, en la seva salut.
Podríem definir-ho com aquella persona que pren un paper actiu pel que fa a la seva salut i usen Internet i altres tecnologies de la informació i la comunicació, per millorar-ne l'estat de salut o el d'altres persones. El terme inclou, per tant, no només pacients directes, sinó també persones del seu entorn.
4.1. TIPUS D'E-PACIENTS
No hi ha un límit clar que defineixi allò que és un e-pacient i allò que no, sinó que podríem parlar d'una escala o classificació en funció de l'ús que fan de les tecnologies, ja que tant els graus d'alfabetització digital com els d'apoderament són variables a cada persona.
Podríem descriure 3 tipus d'e-pacients d'acord amb l'ús que fan d'Internet.
4.2. LA PARTICIPACIÓ DELS PACIENTS A LA WEB 2.0
De la mateixa manera que fem com a ciutadans, l’ús que fan els pacients d'Internet i tecnologies en salut és molt diversa, tant en variabilitat com en intensitat i podem trobar des de pacients que fan cerques sobre els seus símptomes a Google abans d'anar a la consulta, fins i tot altres que participen activament en comunitats virtuals, generen continguts propis i donen suport a altres malalts.
4.3. GENERACIÓ DE CONTINGUTS A SALUT
Per acabar, no hem d'oblidar que de la mateixa manera que els usuaris d'Internet hem passat de ser simples consumidors d'informació, a ser també productors (els anomenats prosumidors), com a pacients també fem el mateix.
El potencial de difusió que té el web social, juntament amb el baix cost d'accés a la informació i la disponibilitat d'eines de creació de continguts, ha permès que siguin en molts casos els mateixos pacients els que creïn continguts que puguin ser útils altres pacients.
5. EL PAPER DEL PROFESSIONAL DE SALUT A LA SOCIETAT DIGITAL
De la mateixa manera que com a ciutadans hem hagut d'adaptar-nos a un nou context en què les tecnologies ho estan transformant tot, com a professionals tenim davant nostre un gran repte per endavant, que passa per aconseguir una nova adaptació, que s'adeqüi al que la societat ens demana i que a més suposi un punt d'inflexió en la manera com ens desenvolupem professionalment.
5.1. DEFININT A L'E-PROFESSIONAL
De la mateixa manera que Internet i la web social han afavorit l'aparició d'e-pacients, l'evolució del professional cap al que podríem anomenar un e-professional resulta inevitable.
Podríem definir-ho com aquell professional que és conscient del canvi digital i utilitza totes les eines que té al seu abast a la feina i per desenvolupar-se professionalment, adquirint les competències digitals necessàries per fer-ho de forma eficaç.
5.2. BARRERES A L'ADOPCIÓ I ÚS DE TECNOLOGIES
S’han definit una sèrie de barreres que impedeixen l’adopció d’aquestes tecnologies per part dels professionals de salut. A les ja coneguda bretxes:
- Bretxa d'accés: molts professionals no tenen accés a Internet i aquestes eines a la feina
- Bretxa d'utilització: derivada d'aquesta manca de competències d'ús
- Bretxa d'apropiació: per la manca de visió a l'aplicació de les eines en el nostre context.
5.3. LA IDENTITAT DIGITAL I REPUTACIÓ ONLINE
Els usos que fem avui dia d’Internet i noves tecnologies estan canviant a gran velocitat. Fins fa poc temps la nostra realitat digital es limitava a l'ús d'Internet amb finalitats informatives i potser a la recepció i enviament de correu electrònic. Mentre que, en aquests moments, comença a ser una realitat cada cop més complexa, ja que participem en fòrums de debat, pàgines web, subscripció a continguts, intercanvi en xarxes socials, etc.
S'obren davant nostre una sèrie de reptes que posen damunt la taula qüestions com ara el tractament de la sobreexposició a xarxes socials, la privadesa i seguretat de la nostra informació, etc.
Al llarg dels temes anteriors hem realitzat un recorregut pels diferents aspectes, tant tecnològics com socials, que han influït perquè l'e-salut sigui ja en aquests moments una realitat i que ciutadans, professionals i institucions estiguem construint les bases del que serà el futur de la salut durant els propers anys.
L'any 1999 Levine, Searls, Locke, i Weinberger van publicar el Manifest Cluetrain, en què van incloure 95 tesis centrades en l'impacte que tindria Internet i les Tecnologies de la Informació i la comunicació sobre els mercats i les organitzacions. La seva proposta partia de la hipòtesi que el canvi tecnològic provocaria una transformació total i apostaven perquè allò digital transcendiria més enllà de la tecnologia i s'assentaria sobre una nova forma de fer-les coses centrada en la col·laboració, la transparència, l'intercanvi personal i l'horitzó de les xarxes.
6.1. HUMANISME EN SALUT I TECNOLOGIES D'ACOSTAMENT
Freqüentment quan parlem de termes com a humanisme i tecnologia, aquests són percebuts com a antagònics o difícils de conjugar. Un fet que posa de manifest la sensació general que la tecnologia ha estat una de les causes que han propiciat un desenfocament de l’atenció centrada en la persona, menys humana i en favor de la tecnologia.
Des de la segona meitat del segle XX es comença a parlar d'una deshumanització de l'assistència, atribuïda a l'avanç imparable que va començar a tenir el desenvolupament tecnològic i també al fenomen de la hiperespecialització dels professionals.
Aquest darrer fet potser ha influït més en la professió mèdica que en la infermera, la qual ha estat més lligada i propera al pacient. Però la veritat és que l'actual model biomèdic tan estès a la nostra societat està més centrat en el tractament de malalties que en el de persones d'una manera integral, posant més l'accent a l'aspecte tecnològic.
6.2. ESPAIS DE PARTICIPACIÓ A SALUT
Internet s'està convertint en una de les principals fonts d'informació en salut a què acudeixen els ciutadans a la recerca de respostes.
Els fòrums de suport i les comunitats digitals de pacients són també llocs on cerca informació, però a més serveixen per a aspectes com el suport emocional i la recerca del suport d'altres pacients.
L'aparició d'aquests espais està propiciant a més canvis en els programes d'educació per a la salut, passant d'un model clàssic en què el coneixement únicament es transmetia de forma vertical, des d'un professional expert fins al pacient o ciutadà, cap a nous models horitzontals, a els que les dues parts tenen alguna cosa a aportar.
6.3. L'EXPERIÈNCIA DE SALUT DIGITAL DEL PACIENT
Un dels aspectes que més s'estan introduint darrerament a les institucions sanitàries com a forma de millorar la qualitat d'atenció al pacient, són els anomenats mapes de processos o viatges d'experiència del pacient (patient journey), que consisteixen a examinar com és el camí del pacient durant tot el procés assistencial, amb l'objectiu de detectar problemes i identificar possibilitats de millora a través de les quals poder redissenyar serveis o crear-ne de nous.
La incorporació digital a la salut presenta sens dubte una oportunitat per millorar aquest camí d'experiència del pacient. perquè gràcies a la tecnologia som capaços d'actuar al llarg de tot el procés de manera més eficaç.
Sens dubte el futur es presenta prometedor i passa per una personalització més gran i l'ús de serveis i tecnologies d'acostament, que permetin posar en contacte pacients, professionals i institucions d'una manera més eficaç. Ajudant a configurar a cada pacient els seus propis entorns personals de salut, en què disposaran d'informació i recursos, però també d'altres persones de les quals podran aprendre i recolzar-se.