946 522 986  |  692 063 088 9 h. a 17 h.
  1. Inicio
  2. Material didáctico
  3. APUNTES DE SALUD DIGITAL
  4. TEMA 2. LA COMUNICACIÓ DIGITAL A SALUT

TEMA 2. LA COMUNICACIÓ DIGITAL A SALUT

1. INTRODUCCIÓ

Internet ha suposat tota una revolució i ha transformat la manera com vivim, adquirim informació i fonamentalment, la manera com ens comuniquem.

L'aparició de la web va portar la possibilitat que poguéssim posar el nostre coneixement a l'abast de qualsevol persona amb connexió a Internet. Però l'anomenada web social o 2.0 ha anat una mica més enllà, centrant-se en com ens relacionem a la xarxa, ens comuniquem i compartim la informació de manera social. I aquesta és una realitat que es continua expandint al llarg de tot el planeta, de manera que cada cop som més les persones que vivim i participem en aquesta connexió global, que ens apropa i ens permet un intercanvi bidireccional molt àgil.

Hem passat de la Teoria dels sis graus de separació, que explicava com qualsevol persona d'aquest planeta pot estar connectada a una altra, mitjançant una cadena de no més de cinc intermediaris (6 enllaços), a la d'un clic, que és la distància màxima que separa en molts casos les persones entre si. Distància que continuarà escurçant-se a mesura que es vagin eliminant les diferents bretxes digitals, amb el pas del temps i amb l'adquisició de noves competències.

Com veurem al llarg d'aquest tema, aquesta capacitat que tenim de comunicar-nos a través d'Internet i les xarxes socials, la podem utilitzar per potenciar els nostres serveis de salut, arribar d'una manera molt més directa als ciutadans i millorar la nostra assistència. Gràcies a les eines disponibles ara mateix podem portar l'educació per a la salut a un altre nivell i fins i tot fer divulgació de precisió, fent arribar la informació correcta al pacient correcte en el moment adequat.

Però tot poder comporta una gran responsabilitat, així que de la mateixa manera que ara comptem amb una enorme capacitat d'informar i comunicar en salut, aquesta activitat no està exempta de riscos i han sorgit nous problemes i reptes, la resolució dels quals permetrà que seguim fent la nostra feina en condicions de seguretat, sense exposar informació o dades de salut i mantenint la privadesa i confidencialitat de la informació.

A més, la manca de formació en l'ús i les aplicacions de les xarxes socials en l'àmbit de la salut, unit al poc suport de les organitzacions i la por dels professionals a exposar informació de manera inadequada, estan dificultant que adoptin les noves eines i les utilitzin amb aquests fins.

Vegem a continuació quins són els usos principals que podem fer en matèria de comunicació digital en salut i més endavant ens centrarem en els riscos, i en quines són les iniciatives més importants de comunicació que s'estan duent a terme en aquests moments.

 

2. LA COMUNICACIÓ DIGITAL A SALUT

Cada cop són més els professionals, institucions i organitzacions sanitàries que utilitzen Internet i les xarxes socials per millorar la comunicació sobre els serveis sanitaris que presten. Podem citar una sèrie de beneficis que han fet que aquests canals cada cop siguin més usats:

  • Major abast: els ciutadans ja estan participant activament en aquests espais, per la qual cosa resulta molt més fàcil arribar-hi a través d'aquests canals.
  • Immediatesa i proximitat: les xarxes socials tenen unes característiques que els fan ser molt àgils a l'hora de comunicar, arribant fins i tot al propi domicili dels ciutadans.
  • Ubiqüitat: l'increment d'ús de dispositius mòbils ha aconseguit que la informació s'hagi deslligat d'un context físic i temporal. Podem comunicar-nos amb independència del lloc i el moment en què ens trobem.
  • Personalització: la comunicació és cada cop més personalitzada, de manera que podem compartir continguts diferents en funció de la situació de salut de cada individu.
  • Reducció de costos: la tecnologia és cada vegada més barata en relació amb la seva capacitat de processament, per la qual cosa suposa un estalvi de costos en comparació dels mitjans de comunicació tradicionals.
  • Interactivitat: el web social és pura interacció entre els seus usuaris, la qual cosa es trasllada també a l'àmbit sanitari.
  • Imatge i transparència: la implementació d'aquest tipus de canals de comunicació millora la imatge i la reputació de l'organització, que és percebuda amb un major nivell de transparència. 

 

 

El web MedicinaTV inclou informació d'interès en salut per a pacients elaborada per professionals.

L'ús dels nous canals de comunicació en salut suposa una amplificació de la nostra veu com a professionals i organitzacions sanitàries, que arriba molt més lluny. Però perquè aquesta sigui efectiva s'ha de basar en una sèrie de principis:

  • Comunicació alineada: les xarxes socials no poden suposar un canal alternatiu de comunicació, sinó que han d'estar integrades dins l'estratègia de l'organització.
  • Transparència i participació: de manera que es compleixin les expectatives que els ciutadans dipositen en aquests espais. Han de ser àgils i ràpids a la resposta.
  • Integral: a la comunicació han de participar els diferents actors que integrin l'organització, de manera que la transmissió d'informació sigui més directa.
  • Mesurament i millora contínua: el monitoratge i l’establiment d’indicadors han de servir per mesurar resultats i proposar accions de millora.

Les organitzacions, per tant, estan començant a utilitzar aquestes eines per millorar la informació i la comunicació amb els pacients. I aquesta es produeix no només en els moments que els ciutadans interactuen amb els serveis de salut, sinó que s'estén al llarg de tota la vida augmentant els punts de contacte, des de la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, fins al diagnòstic, tractament i cura de pacients amb malalties cròniques.

Les diferents plataformes, eines i xarxes socials disponibles permeten fer infinitat d'accions en matèria d'informació i comunicació, que podríem classificar de la manera següent:

  • Comunicació síncrona. De manera similar a la que ja fèiem per telèfon, però recolzada per noves eines com són les de missatgeria, videoconferència i xat.
  • Comunicació asíncrona. És menys interactiva, encara que també és eficaç. És la que oferim a través de blocs, llocs web, fòrums, xarxes socials, e-mail, etc. Dins aquesta podem trobar l'emesa a través de sistemes d'informació clínica (història clínica electrònica i carpeta de salut) i la formació a través de plataformes d'e-learning.

2.1. MISSATGERIA INSTANTÀNIA

Aquest tipus d'aplicacions han transformat la nostra manera de comunicar-nos, de manera que han aconseguit reduir la comunicació per veu a través de telefonia i han eliminat pràcticament l'ús d'altres eines, com és el cas de la missatgeria instantània (SMS).

Hi ha nombroses aplicacions que ofereixen serveis d'aquest tipus, encara que potser la més coneguda sigui WhatsApp, que ja aglutina centenars de milions d'usuaris, seguides d'altres com Telegram o Line.

El gran èxit rau en la simplicitat d'ús i la possibilitat d'establir comunicació amb una o diverses persones de forma simultània, a més d'incloure altres funcionalitats com l'enviament d'arxius, imatges, etc.

Però potser la seva debilitat més gran rau en la manca de seguretat en la transmissió d'informació, cosa que en fa una eina no recomanable per utilitzar a l'hora de comunicar informació sanitària.

Tot i això, és una eina que molts professionals estan utilitzant per compartir informació i recursos a nivell personal, consulta de dubtes, etc.

En aquests moments es troben en desenvolupament diferents eines de missatgeria que compliran tots els requisits i estàndards exigits per mantenir la seguretat, privadesa i confidencialitat de la informació, i és possible que ben aviat siguin la forma habitual de comunicació en salut entre pacients i professionals .

2.2. VIDEOCONFERÈNCIA

La videoconferència esdevé un recurs molt útil de comunicació en salut. D'aquesta manera, alguns professionals ho estan incorporant com a eina per realitzar consulta online, tant a través d'eines generalistes (com Skype o Hangouts), com altres creades específicament per a aquesta finalitat, i aquestes últimes són les que compleixen millor amb els criteris establerts quant a seguretat i confidencialitat.

També es fan servir com a eina de comunicació entre professionals, facilitant per exemple el desenvolupament d'interconsultes i reunions, ja que permeten la participació de molts usuaris de forma simultània.

2.3. BLOCS I LLOCS WEB

La comunicació i enviament d’informació a través de blocs professionals i llocs web institucionals és una cosa cada vegada més freqüent.

Molts professionals utilitzen ja el bloc com a espai on oferir informació complementària a la que ofereixen a les seves consultes als pacients. D'aquesta manera permeten ampliar el servei més enllà dels límits físics d'hospitals i centres de salut, facilitant la informació en el moment en què l'usuari la necessiti.

I també moltes institucions estan optant per la creació de llocs web on pugen continguts d'utilitat per a pacients i on a més poden interactuar amb ells.

2.4. CORREU ELECTRÒNIC

El correu electrònic s'està conformant com una de les vies de comunicació més importants entre pacients, professionals i institucions, ja que suposa una via directa amb un ús molt estès.

Entre els usos que podem fer del correu electrònic, hi ha:

  • Correu directe personal: utilitzat per a la resolució de dubtes i comunicació bidireccional (usuari-professional, professional-usuari).
  • Correu de distribució: dirigits a una llista d’usuaris de forma general, o personalitzada mitjançant l’ús de llistes de correu i eines d’e-mail màrqueting. Permet enviar comunicacions genèriques de manera simultània a un gran nombre de persones.

Encara que el seu ús està molt estès, també comporta una sèrie de riscos, com ara la utilització de gestors i comptes de correu que emmagatzemen la informació en empreses alienes a les institucions, les quals poden no mantenir la seguretat que requereixen les dades de salut .

 

BIBLIOGRAFIA 

 

 

© 2026 SalusPlay
Aviso legal | Política de privacidad | Política de cookies