En presentar-se una necessitat comença un procés de cerca d'informació i respostes a la nostra necessitat, iniciant-se el procés creatiu.
No es tracta d'un procés lineal, hi ha diverses teories segons les quals hi ha diverses fases que ens fan assolir els nostres objectius usant la nostra creativitat per aconseguir-ho.
El procés creatiu es pogués definir com el resultat d'un sistema de processos cognitius que es combinen per donar solució a problemes i per generar productes i idees. Una única capacitat creativa no donaria el mateix resultat. L'ideal és poder combinar tots els processos creatius.
1. ETAPES DE LA CREATIVITAT
Els processos creatius segueixen passos molt similars, tant si ens referim a processos relacionats amb la creació artística com a la generació didees o projectes.
Grahan Wallas a la seva obra “L'art del pensament”, divideix el procés de creació en quatre etapes, la primera es basa en la recollida de dades i utilitza els coneixements que posseeix, la segona etapa és la d'incubació, on es pensa en totes les idees i la segueix l'etapa d'inspiració, on hi ha una solució al problema, l'última etapa és la del desenvolupament de la idea.
Nosaltres parlarem de cinc etapes del procés, on se segueixen els passos que va exposar Wallas.
1.1. Observació-Identificació
La primera etapa del procés creatiu es basa en l'observació per poder arreplegar tota la informació que necessitem.
Cal tenir curiositat i empatia per poder entendre l'altre, mirar i escoltar a la recerca d'inspiració.
Sense observació prèvia del món que ens envolta, no es pot fer cap acció creativa.
1.2. Estudi-Incubació
Consisteix a determinar i estudiar si allò observat pot modificar-se o necessita una intervenció per millorar-lo.
També delimitarem objectius per a les nostres accions.
Una altra activitat que ajuda en el procés creatiu és allunyar el problema inicial de la nostra ment, cosa que fa possible que augmenti la nostra creativitat, en tenir la nostra ment de forma inconscient, ens ajuda a establir relacions i buscar diferents solucions.
1.3. Creació-Pràctica
Amb eines de generació d'idees, com la pluja d'idees (brainstorming), de la qual parlarem més endavant, l'objectiu de la qual és generar totes les idees que se'ns vagin acudint, acceptant totes les que sorgeixin.
Hi ha diverses eines que ens poden ajudar a generar idees, més endavant hi tornarem.
1.4. Intuïció
Es tracta del procés mental que fem servir per fer una elecció de la idea creativa adequada a la situació plantejada. Gràcies a la intuïció, som capaços d'establir una tria i de seguir-la. Necessitem prou confiança en nosaltres per seguir les nostres intuïcions i també capacitat de gestionar els nostres errors i convertir-los en creixement i aprenentatge.
L'experiència prèvia, la pràctica, l'esforç i la feina posterior són els responsables que sorgeixin les bones idees.
1.5. Implementació-Treball
Finalment arriba la posada en pràctica de les idees creatives. Requereix un treball d'implementació de les idees i les accions proposades i escollides.
En aquesta etapa hem de poder tornar a altres anteriors que ens permetin aprendre i millorar les idees proposades.
Tota mesura d'implementació requerirà una avaluació posterior i propostes de millora, fent participar les persones que intervenen en el procés i valorant totes les propostes.
2. FACTORS QUE AJUDEN A LA CREATIVITAT
Tots tenim potencial creatiu, tots els éssers humans som creatius des de la nostra infantesa. El problema és que la nostra creativitat es va frenant i atenuant per les normes, l'educació i les imposicions socials. També la nostra pròpia experiència fa que perdem el nostre esperit creatiu.
Podem suposar que no som creatius, però el que passa és que no hem fomentat la nostra creativitat, no l'hem exercitada ni utilitzada.
Hi ha dos factors clau que ajuden a desenvolupar-se com a ésser creatiu, equivocar-se i constància.
2.1. Equivocar-se
Aprenem de les equivocacions, dels errors. Si no cometem cap error no sabem rectificar i cercar solucions alternatives.
L'assaig-error és un mètode científic de cerca de solucions i cal aplicar-lo en un procés creatiu. Aquesta tècnica és la més estesa i també la més natural. Ens basem en l´observació per produir un pensament crític.
Com deia Samuel Beckett: “Equivoca't, equivoca't i torna't a equivocar, però cada vegada equivoca't millor.”
Converteix els errors en ensenyaments. L'equivocació forma part de la nostra vida, ens proporciona experiència i augmenta la nostra creativitat.
El mètode d'assaig i error ens serveix per trobar solucions innovadores a situacions i problemes diferents.
Hem d'assumir els errors com a fase del procés d'innovació. I detectar errors ens facilita evitar problemes posteriors, l'empresa Google, per exemple, premia els empleats que detectin errors en els seus projectes.
2.2. Constància
Ser persistent ajuda a aconseguir els nostres objectius ia pensar de manera creativa per buscar solucions alternatives.
Com deia Thomas Edison: “Una experiència mai no és un fracàs, doncs sempre ve a demostrar alguna cosa.”
La creativitat va unida a lesforç i la constància. Cercant idees i solucions creatives, sorgeixen noves idees i augmentes la teva creativitat.
Per a les persones més creatives, la constància és la clau de l'èxit. El més aconsellable és dissenyar un pla per adquirir hàbits creatius i fer els exercicis de creativitat que aquí recomanem.
3. DESIGN THINKING
El design thinking és un mètode per elaborar idees innovadores centrades en les necessitats de les persones a qui van dirigides les solucions.
Es tradueix en espanyol com a pensament de disseny, que és la forma com pensen els dissenyadors.
El design thinking, com que és un generador d'innovació, es pot utilitzar en diversos àmbits, també en salut, en la millora dels processos.
Per treballar amb design thinking, hem de partir de cinc característiques, que el fan diferent a altres processos de creació d'idees:
- Empatia: hem d'entendre a les persones per poder oferir solucions innovadores adaptades a elles ia les seves necessitats, posant-nos en la seva pell.
- Treball en equip: en design thinking es tracta de treballar amb diferents persones i equips per oferir les millors solucions i obtenir diferents punts de vista.
- Elaboració de prototips: per no quedar-nos amb la primera opció ni amb la primera proposta. L'ús de l'assaig error és l'habitual en design thinking.
- Entorn lúdic: l´ambient rígid no propicia la creativitat, si ens trobem relaxats i tranquils, gaudint del procés de generació d´idees, serem més productius.
- Ús de tècniques visuals: l'ús d'infografies, dibuixos, esquemes, pictogrames, etc. Ens ajuda a augmentar la nostra creativitat ia entendre millor les idees que sorgeixen. Dibuixar ajuda a continuar sent creatius.
3.1. Metodologia del design thinking
L'aplicació o metodologia es divideix en cinc etapes:
- Empatitzar: era una de les característiques necessàries per aplicar aquest procés, entendre les necessitats de les persones i posar-se al seu lloc per poder adaptar les solucions adaptant-les a les seves experiències.
- Definir: elaboració de la recollida d'informació i dels problemes que cal donar solució. Identifiquem on haurem d'aplicar les solucions innovadores.
- Idear: elaborem les opcions que tenim, generant el major nombre d'idees possibles per donar solució als problemes detectats a l'etapa anterior. Hem d'utilitzar el nostre potencial creatiu més gran en aquesta fase.
- Prototipar: intentem donar format a les idees generades i convertir-les en factibles. Busquem les millors idees i en generem prototips.
- Avaluar: demanem opinió a les persones a qui van dirigides les propostes innovadores, fent-les partícips del procés. Ens ajuda a identificar fallades en les solucions proposades, a identificar mancances i millores possibles.
Gràcies a aquesta fase podem empatitzar amb les persones a qui ens dirigim.
Aquestes etapes no són lineals, són cícliques i podem saltar de l'una a l'altra, anant enrere o endavant, segons vegem oportú.
3.2. Design thinking en salut
El design thinking aporta en salut solucions innovadores i participatives, centrades en els pacients i la seva experiència. Solucions i propostes més empàtiques.
Alguns beneficis del design thinking aplicat a la salut és la millora de l'experiència dels pacients en utilitzar dispositius, aparells, elements de l'hospital o centres de salut. Un exemple d'això seria el redisseny dels aparells de ressonància magnètica sobretot per als nens, fent-los en forma de vaixells o naus espacials.
Font: OpenIdeo.com
Gràcies a la metodologia del design thinking millorem la comunicació professional sanitari-pacient, fent la conversa amb els pacients més propera, més beneficiosa, més productiva.
També augmentem l'autonomia i la comoditat de les persones usuàries del sistema de salut.
Tots els àmbits sanitaris, des de la gestió sanitària fins al disseny d'equips, han de posar el focus a les persones, ocupant-se de les seves experiències i necessitats. Gràcies a la metodologia del design thinking, elaborem solucions innovadores que ajuden les persones i que s'adapten a les vostres necessitats.
El design thinking aporta al sistema sanitari solucions més creatives, innovadores, empàtiques i interdisciplinàries que ajuden en la millora dels processos de gestió sanitària i augmenta la innovació en salut. Tot això, centrat en les persones.
Aquesta tècnica aporta innovació a la sanitat de forma ràpida, efectiva i senzilla, millorant els processos i creant nous productes.
BIBLIOGRAFIA
- Martí Auge, P. et al. Efecto de la musicoterapia en el estado de ánimo y calidad de vida de pacientes con cáncer colorrectal. Psicooncología. Vol. 12 Núm. 2-3. 2015. Disponible en: https://www.seom.org/seomcms/images/stories/recursos/51008-91985-2-PB.pdf
- Koestler, Arthur. El cero y el infinito. Penguin Random House. [1941] 2011
- López, G. Serendipity. Alienta. 2009
- May Barlow, N. Re-think: piensa diferente. Alienta. 2007
- Ronald B. Standle. Creativity in Science and Engineering. (Internet) 1998. (consultado junio 2021). Disponible en: http://www.rbs0.com/create.htm
- A. Dijksterhuis, M. W. Bos, L. F. Nordgren, R. B. van Baaren. On Making the Right Choice: The Deliberation-Without-Attention Effect. Science Vol. 311 no. 5763 pp. 1005-1007, 17 febrero 2006.
- Selva-Ruiz, D., Domínguez-Liñán, R., & Ruiz-Pérez, I. Las técnicas de generación de ideas: aplicándolas a la mejora en salud y gestión de cuidados. Index de Enfermería, 26(4), 285-287. 2017
- E. Landau. El vivir creativo: Teoría y práctica de la creatividad. Herder. 1987
- P. Almansa Martínez. Qué es el pensamiento creativo. Index Enferm, 21. 2012
- S. Colzato, L. et al. The impact of physical exercice on convergent and divergent thinking. (Internet). 2013. (Consultado junio 2021). Disponible en: https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fnhum.2013.00824/full
- Opezzo, M. Schwartz, D. Give your ideas some legs: the positive effect of walking on creative thinking. Journal of experimental Psicology. (internet) 2013. (consultado junio 2021). Disponible en: https://www.apa.org/pubs/journals/releases/xlm-a0036577.pdf
- Sternberg RJ. Estilos de pensamiento. Claves para identificar nuestro modo de pensar y enriquecer nuestra capacidad de reflexión. Barcelona. Paidós. 1999
- De Bono E. El pensamiento creativo: El poder del pensamiento lateral para la creación de nuevas ideas. México. Paidós Plural. 2016.
- Csikszentmihalyi M. Creatividad. El fluir y la psicología del descubrimiento y la invención. Barcelona. Paidós. 1998
- Berger J. Sobre el Dibujo. Barcelona. Gustavo Gili. 2012.
- Martín y Torre. Teoría de la Creatividad: Manual de la creatividad. Aljibe. 2000