Trobem exemples en la història de científics que alhora han estat artistes, com Leonardo Da Vinci. En voler entendre l'univers i el món on vivien, en voler expressar amb art la bellesa, tractaven d'utilitzar les seves habilitats en nom de la ciència.
La ciència i l'art són facetes que requereixen habilitats creatives, com ara l'observació, el coneixement i l'experimentació.
Els professionals de la salut adquirim habilitats creatives, actituds i aptituds que ens ajuden a la nostra tasca assistencial amb característiques com la fluïdesa de pensament, l'adaptabilitat, l'originalitat i la flexibilitat.
El professional sanitari majoritàriament utilitza el pensament divergent en la pràctica assistencial, pensament que obliga a buscar diferents alternatives oa estudiar diferents possibilitats.
El professional sanitari és, doncs, una persona creativa amb habilitats creatives.
El procés mateix del diagnòstic és un acte creatiu, donar solució, oferir un tractament, unes cures, aprendre a observar la persona en conjunt, és una mostra de la creativitat necessària per part dels professionals de la salut.
1. PROFESSIONALS DE LA SALUT I LA CREATIVITAT
El psicòleg americà Paul Torrance, investigador i divulgador sobre la creativitat, definia la creativitat de la manera següent: “La creativitat és un procés que torna a algú sensible als problemes, deficiències, esquerdes o llacunes en els coneixements i el porta a identificar dificultats, cercar solucions, fer especulacions o formular hipòtesis, aprovar i comprovar aquestes hipòtesis, a modificar-les si cal a més de comunicar els resultats.”
Definició molt propera al que és la investigació. La investigació és un procés creatiu.
Creativitat és generar idees noves, idees que puguin ser útils. Innovar consistiria a posar aquestes idees a la pràctica. A la nostra feina, si veiem necessari fer canvis per a la millora de processos, acudim a les nostres idees creatives i intentem posar-les en marxa.
Com a professionals de la salut acudim a la creativitat moltes vegades, quan escasseja material, quan disposem d'alguns mitjans però no els que necessitem per a una determinada tasca, quan imaginem les causes d'uns símptomes poc clars, quan ens posem al lloc de les persones que atenem, quan inflam un guant per entretenir un nen que hem de punxar, quan fem servir dibuixos per realitzar educació per a la salut, etc., som persones creatives i la nostra feina ens obliga a ser-ho cada dia.
Totes les persones tenen un potencial creatiu, però si no el fem servir, deixem de pensar de forma creativa i deixem de tenir idees i trobar solucions, atrofiem el nostre sentit creatiu. Com a professionals de la salut no podem permetre perdre aquesta poderosa eina, és per això que veurem més endavant com exercitar la nostra creativitat per poder aplicar-la tant a la nostra feina com al nostre dia a dia, ajudant-nos a trobar solucions als problemes quotidians.
Els professionals sanitaris treballem en una professió de constant innovació i canvis, amb l'avenç de la tecnologia que ha influït a la vida de les persones. La nostra professió no només s'ha de basar en els nostres coneixements empírics i l'experiència pràctica, la nostra professió s'ha de basar en la nostra creativitat, adaptabilitat i innovació, per fer-la créixer i millorar la nostra pràctica professional.
1.1. Capacitats creatives
És creativa la capacitat dels professionals sanitaris per assumir el paper de la persona que atenem, i per tant ajuda en la relació terapèutica.
Habilitats com l'empatia, l'escolta activa, la relació d'ajuda i l'assertivitat són habilitats que permeten millorar la relació terapèutica i fomenten un ambient de confiança. D'aquesta relació sorgeixen idees creatives i innovadores que ajuden i reforcen la relació entre els professionals sanitaris i les persones a qui presten serveis.
Aquestes competències són qualitats necessàries dels professionals sanitaris i alhora ajuden a ser creatius i milloren la satisfacció amb un mateix.
També ajuden el treball en equip i la consecució d'objectius, reduint els conflictes entre persones, augmentant el respecte mutu.
1.2. Exemples de pràctiques creatives
Podem trobar exemples de pràctiques creatives a la nostra professió. El coneixement d'aquestes pràctiques posa de manifest la capacitat creativa de la professió sanitària i com les persones que treballem cuidant i curant altres persones, tractem de buscar solucions creatives i innovadores per millorar els nostres processos.
SalusOne de SalusPlay és un exemple de pràctica creativa i innovadora, mitjançant intel·ligència artificial i mitjançant una app i una web ajuden altres professionals a millorar l'efectivitat de les cures, milloren la seguretat del pacient i permeten el creixement professional mitjançant una formació que no para de créixer en propostes i cursos.
Un altre exemple de creativitat a la nostra professió és l'ús dels “serious games” o jocs per ensenyar, com els videojocs o similars que busquen realitzar educació per a la salut i millorar la qualitat de vida dels nostres pacients mitjançant la gamificació que cerca canvis al comportament i augment de motivació.
Xarxes socials, telemedicina o les aplicacions, són exemples de com gràcies a la tecnologia hem trobat solucions innovadores per millorar l'atenció als nostres pacients i créixer professionalment.
Seqüenciació genètica, intel·ligència artificial, impressions en 3D, immunoteràpia, realitat virtual, biosensors, etc., són innovacions creades en el camp de la salut amb el potencial de fer canvis en el sistema sanitari actual i en la forma que tenim de tractar els nostres pacients.
BIBLIOGRAFIA
- Martí Auge, P. et al. Efecto de la musicoterapia en el estado de ánimo y calidad de vida de pacientes con cáncer colorrectal. Psicooncología. Vol. 12 Núm. 2-3. 2015. Disponible en: https://www.seom.org/seomcms/images/stories/recursos/51008-91985-2-PB.pdf
- Koestler, Arthur. El cero y el infinito. Penguin Random House. [1941] 2011
- López, G. Serendipity. Alienta. 2009
- May Barlow, N. Re-think: piensa diferente. Alienta. 2007
- Ronald B. Standle. Creativity in Science and Engineering. (Internet) 1998. (consultado junio 2021). Disponible en: http://www.rbs0.com/create.htm
- A. Dijksterhuis, M. W. Bos, L. F. Nordgren, R. B. van Baaren. On Making the Right Choice: The Deliberation-Without-Attention Effect. Science Vol. 311 no. 5763 pp. 1005-1007, 17 febrero 2006.
- Selva-Ruiz, D., Domínguez-Liñán, R., & Ruiz-Pérez, I. Las técnicas de generación de ideas: aplicándolas a la mejora en salud y gestión de cuidados. Index de Enfermería, 26(4), 285-287. 2017
- E. Landau. El vivir creativo: Teoría y práctica de la creatividad. Herder. 1987
- P. Almansa Martínez. Qué es el pensamiento creativo. Index Enferm, 21. 2012
- S. Colzato, L. et al. The impact of physical exercice on convergent and divergent thinking. (Internet). 2013. (Consultado junio 2021). Disponible en: https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fnhum.2013.00824/full
- Opezzo, M. Schwartz, D. Give your ideas some legs: the positive effect of walking on creative thinking. Journal of experimental Psicology. (internet) 2013. (consultado junio 2021). Disponible en: https://www.apa.org/pubs/journals/releases/xlm-a0036577.pdf
- Sternberg RJ. Estilos de pensamiento. Claves para identificar nuestro modo de pensar y enriquecer nuestra capacidad de reflexión. Barcelona. Paidós. 1999
- De Bono E. El pensamiento creativo: El poder del pensamiento lateral para la creación de nuevas ideas. México. Paidós Plural. 2016.
- Csikszentmihalyi M. Creatividad. El fluir y la psicología del descubrimiento y la invención. Barcelona. Paidós. 1998
- Berger J. Sobre el Dibujo. Barcelona. Gustavo Gili. 2012.
- Martín y Torre. Teoría de la Creatividad: Manual de la creatividad. Aljibe. 2000