El secret professional és el compromís que adquirim els professionals de la salut davant el pacient, de no parlar sobre la informació que coneguem del pacient al llarg del seu procés assistencial. La paraula “secret” fa referència a “el que ha de mantenir-se separat de la vista i del coneixement dels altres.”
El secret professional és d'obligatori compliment pel personal que tingui accés a les dades del pacient. Fins i tot quan la relació que vinculi a les parts hagi finalitzat.
En l'àmbit sanitari la rellevància del deure secret professional és de summa importància, existint des d'obligacions deontològiques a responsabilitats penals, podent incórrer en la comissió d'un delicte de descobriment i revelació de secret, tipificat en els articles 197 i següents del Codi Penal, en els supòsits d'accessos indeguts a la història clínica, o revelació de secret a tercers.
Aquest deure secret professional no és un deure els anomenats “absoluts”, existeixen algunes excepcions al seu compliment per part dels professionals sanitaris:
- A petició de la justícia. Quan un professional sanitari és reclamat per un jutge, ha de respondre a les preguntes que se li formulin, sent el jutge el que valorarà la necessitat de mantenir o revelar aquests secrets.
- Comissió d'un delicte. Quan es conegui o es presenciï la comissió d'un delicte, existeix l'obligació legal de posar-ho en coneixement d'un jutge o autoritat judicial. Això inclou la revelació de secret profesional, si l’hagués.
- Prèvia petició i autorització del pacient. Com es recull en l'article 9.2 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016. Sent un exemple el fet que un pacient ens autoritzi a parlar amb els seus familiars sobre el seu estat de salut.
- Risc de danys a tercers. S'ha d'equilibrar el risc de dany amb els drets i llibertats del pacient, aquest punt és el de major necessitat d'objectivitat.