TEMA 4. LEGISLACIÓ I NORMATIVA PROTECCIÓ DE DADES


Existeixen diverses lleis fonamentals que regulen la protecció de dades personals i en concret, les dades de salut.

La Carta de Drets fonamentals de la Unió Europea, estableix que tots els ciutadans de la UE tenen dret al fet que es protegeixin les seves dades personals.

Una altra llei fonamental de la qual ja hem parlat i que regula el tractament de les dades de salut és la Llei 41/2002 de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica. Aquesta llei reglamenta el dret a la informació sanitària, el consentiment informat, la documentació sanitària, la història clínica i altra informació sanitària. 

1. PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS

La protecció de d atos personals és un dret fonamental recollit en l'article 18.4 de la Constitució ispañola, on disposa que la llei limitarà l'ús de la informática per garantir l'honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans, així com en el seu article 10, que reconeix el dret a la dignitat de la persona.

Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades). Conegut també per les seves sigles RGPD.

El 23 de maig de 2016, es va publicar en el Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) la correcció d'errors del Reglament (UE) 2016/679, RGPD. En el qual es recullen diverses rectificacions a l'esmentat Reglament, en la seva majoria referents a minimitzar errors en la traducció del text a altres idiomes.

El RGPD enforteix el dret fonamental de protecció de dades personals en l'era digital i l'objecte d'aquesta normativa comuna a Europa és, segons es pot llegir en el seu article 1, establir “normes relatives a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les dades personals i les normes relatives a la lliure circulació de tals dades”.

La Llei Orgànica 3/2018 de 5 de desembre de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (también coneguda per les seves sigles LOPDGDD), estableix en el seu article 1 que aquesta llei té com a objectiu adaptar a l'ordenament jurídic espanyol el RGPD europeu, completar les seves disposicions i garantir els drets dels ciutadans conforme a l'article 18.4 de la Constitució éspañola, ja esmentat.

També és obligatori a cada centre sanitari l'existència d'una fulla d'informació al pacient en la qual li sol·licita la seva autorització per al tractament de les seves dades i se li informa de l'ús i tractament d'aquestes. 

2. INFORMACIÓ SOBRE EL TRACTAMENT DE LES DADES PERSONALS

Ja hem esmentat que quan una persona acudeix a un centre sanitari no tenen l'obligació de demanar el consentiment al pacient per al tractament de les seves dades personals, però sí ha de ser informat del tractament d'aquests.

Als centres i organitzacions sanitàries ha d'existir documentació on s'informa sobre el tractament de les dades personals i de l'existència de fitxers, si els hi hagués, amb dades personals.

Resumint, si ha d'informar in tot moment de (entre uns altres anteriorment esmentats):

  • Existència d'aquests fitxers.
  • Finalitat d'aquests.
  • Possibles destinataris de la informació.
  • Identitat i adreça del responsable del manteniment de les dades personals.
  • Possibilitat de l'exercici dels seus drets.

I aquesta informació ha de ser clara, comprensible, llegible i de fàcil accés. Escrita amb un llenguatge senzill i si és necessari, que es remeti a un fullet o a una pàgina web on es pugui consultar.

3. DRETS A.R.C.O.

Els drets ARC són les accions que una persona o el seu tutor, potn realitzar per exercir el control sobre les seves pròpies dades personals. Estan regulats en els articles 15 al 21 del RGPD i en els articles 12 al 18 de la LOPDGDD.

Les sigles pertanyen als termes: Accés, Rectificació, Cancel·lació, Oposició, Limitació i Portabilitat:

  • Accés. El dret d'accés és el dret a tenir informació sobre si les nostres dades personals estan sent objecte de tractament, la seva finalitat, la informació sobre el seu origen i les comunicacions realitzades de les dades.
  • Rectificació. El dret a rectificació és el dret al fet que es modifiquin les dades que no siguin exactes o correctes.
  • Cancel·lació. El dret a cancel·lació és el dret al fet que se suprimeixin les dades no exactes, excessius o inadequats.
  • Oposició. El dret a oposició és el dret al fet que no es realitzi el tractament de les seves dades personals.
  • Limitació. El dret de limitació és el dret al fet que les dades personals solament puguin ser tractats amb el consentiment de la persona interessada en determinats suposats.
  • Portabilitat. El dret a la portabilitat és el dret al fet que el responsable del tractament de les dades transmeti les dades a un altre responsable o al mateix interessat, sempre sota el seu consentiment.

Per poder realitzar l'exercici d'aquests drets ARCO, se sol·licita mitjançant un escrit dirigiuo al responsable del fitxer i aquest, en rebre la sol·licitud, ha de comprovar les dades del sol·licitant i que es compleixin els requisits exigits, havent de contestar de manera obligada a totes les sol·licituds. En cas de no rebre una resposta, es pot reclamar davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Una excepció a aquests drets serien els motius de seguretat i salut públicas. 

4. PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS DE MENORS

La LOPDGDD en el seu article 7 estableix en 14 anys la majoria d'edat en relació amb la protecció de dades de caràcter personal. El tractament de les dades de caràcter personal d'un menor d'edat solament precisa del seu consentiment i informació d'aquest tractament quan sigui major de 14 anys.

Al seu torn l'article 12.6 de la LOPDGDD, estableix que “en qualsevol cas els titulars de la pàtria potestat podran exercitar en nom i representació dels menors de 14 anys, els drets d'accés, rectificació, cancel·lació, oposició o qualssevol uns altres que poguessin correspondre'ls”.

En relació amb les dades de salut, il menor d'edat major de 14 anys pot exercitar per si solament el dret d'accés a   la seva història clínica, però no oposar-se al fet que ho facin els seus pares o tutors.

L’informe  339/2015 de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, sobre l'accés a la història clínica dels menors entre 16 i 18 anys, figura coneguda en legislació sanitària com a “menor madur”, afirma que si ben el menor d'edat major de 14 anys podrà, en general, exercitar per si solament el dret d'accés a la història clínica, en canvi no podria oposar-se al fet que els seus pares, titulars de la pàtria potestat, poden accedir igualment a les dades del menor d'edat per al compliment de les obligacions previstes en el Codi Civil. 

Menció a part la té la informació sobre la interrupció voluntària de l'embaràs de les dones de 16 a 18 anys. La Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs preveu en el seu article 13 que la informació sobre aquest fet als progenitors de les dones de 16 o 17 anys que
hagin decidit la interrupció voluntària de l'embaràs es pot limitar a un dels
progenitors o a cap d'ells quan concorrin circumstàncies que puguin generar un conflicte en perjudici de la menor: en el cas de les dones de 16 i 17 anys, el consentiment per a la interrupció voluntària de l'embaràs els correspon exclusivament a elles d'acord amb el règim general aplicable a les dones majors d'edat. Almenys un dels representants legals, pare o mare, persones amb pàtria potestat o tutors de les dones compreses en aquestes edats haurà de ser informat de la decisió de la dona. Es prescindirà d'aquesta informació quan la menor al·legui fundadamente que això li provocarà un conflicte greu, manifestat en el perill cert de violència intrafamiliar, amenaces, coaccions, maltractaments, o es produeixi una situació de desarrelament o desemparament”. Si es dóna aquest supòsit, i la menor al·lega la concurrència d'un conflicte de forma fonamentada, això suposaria que els pares o responsables no podran accedir a determinada informació de salut d'aquesta menor, en els termes previstos en la normativa.

Una reforma d'aquesta llei, en 2015, obligava a tenir el permís patern per realitzar una interrupció voluntària de l'embaràs a dones d'entre 16 a 17 anys, malgrat la presència de greus conflictes. En 2020, un acord de govern ha permès tornar a recuperar aquesta autonomia en dones de 16 a 17 anys. 

5. PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS DE PERSONES MORTES

La LOPDGDD, en el seu article 3, permet que les persones vinculades a la persona morta per raons de parentiu o els seus hereus, puguin sol·licitar l'accés a les seves dades personals, així com la seva rectificació o supressió, subjecte a les instruccions de la persona morta.

També es permet la seva sol·licitud a les persones o institucions a les quals la persona morta hagués designat per a això de manera expressa, o en el cas de menors, per part dels seus representants legals. En cas de persones amb discapacitat o dependència, també s'inclouen els seus cuidadors.

Existeix l'excepció d'accés a aquestes dades si la persona morta l'hagués prohibit expressament.

Els centres i organitzacions sanitàries, així com qualsevol professional sanitari que tingui un exercici individual (consulta) facilitaran l'accés a la història clínica de les persones mortes que hagin estat pacients seus als seus familiars, tret que la persona morta l'hagués prohibit expressament i així es pugui acreditar. En qualsevol cas, no es deuria facilitar informació de la persona morta que afecti a la seva intimitat ni a les anotacions subjectives dels professionals, ni aquelles anotacions que puguin perjudicar a tercers. Tret que existeixi un requeriment judicial, el dret d'accés a la història clínica no inclou la identificació dels professionals sanitaris que accedeixin a la història. 

6. PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS ESPECÍFIQUES DE SALUT

Malgrat tota la regulació i a la normativa legal sobre el tractament i de la protecció de dades personals, no existeix una regulació independent de la protecció de les dades sanitàries.

La Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS) ha sol·licitat una llei específica de protecció de dades personals relatives a la salut que substitueixi a la Llei Orgànica de Protecció de Dades, i que ampliï la Llei Bàsica d'Autonomia del Pacient.

La citada societat científica en un informe afirmava que, “és ineludible la necessitat de disposar d'una llei específica sobre protecció de dades personals relatives a la salut; llei que, per tant, s'emmarcaria en la normativa del sector sanitari. Avui és opinió generalitzada que el més operatiu és elaborar una llei estatal per a la protecció de les dades personals de salut, que complementi el RGPD i substitueixi a les disposicions contingudes en l'encara vigent Llei Orgànica de Protecció de Dades, en la Llei Bàsica d'Autonomia del Pacient, i en la resta de legislació sanitària estatal”.

 

 

BIBLIOGRAFIA