TEMA 5. CODI ÈTIC I DEONTOLÒGIC


El codi deontològic de les infermeres és el resultat del conjunt de normes i criteris que regulen les professions sanitàries.

És inherent a les infermeres el respecte als drets humans, inclosos els culturals, el dret a la vida i a la lliure elecció, a la dignitat i a ser tractat amb respecte.

La professió d'infermera sempre ha estat vinculada a l'ètica en la seva actuació.

El Codi Deontològic de la professió reuneix un conjunt de normes per establir deures i drets dels professionals infermers pel que fa a les persones a les quals atenen.

Fins a 1989, l'Organització Col·legial d'Infermeria assumia i recomanava el Codi Deontològic de 1953 elaborat pel Consell Internacional d'Infermeria (CIE), a partir d'aquesta data, es va elaborar i va publicar el Codi Deontològic de la professió infermera espanyola.

Aquest Codi distribueix 84 articles en tres apartats: la infermera i l'ésser humà (art 4 al 22), la infermera i la societat (art 23 al 51) i la infermera i l'exercici professional (del 52 al 84).

El Codi Deontològic de la professió es crea com un instrument eficaç per aplicar les regles generals de l'ètica al treball professional.

La directora general de l'OMS, M. Chan en 2015, va dir sobre les infermeres en un discurs que, “la seva labor es valora menys del que mereix.; i, no obstant això, aquesta persona, malgrat tot, segueix salvant vides. També va afirmar que, gràcies als auspicis d'una federació unificadora com el CIE, milions d'infermers a tot arreu del món, parlen amb una veu única i clara, perquè els uneix una visió compartida i els guia un codi internacional d'ètica que regeix des de 1953”. Pel que aquest codi d'ètica iguala i regeix a les infermeres, proporcionant un marc de normes i preceptes per a la professió.

 1. CODI ÈTIC

En el codi ètic queden reflectits els valors de la professió infermera, la imatge que donen a conèixer a les persones, en inspiradores a les facetes de la cura, a la pràctica assistencial, la formació, la gestió de les cures i la recerca.

El codi d'ètica mostra quins són els fonaments ètics de la professió infermera i és una guia per al comportament i les actituds ètiques de les infermeres en la pràctica professional. És també la carta de presentació a la societat sobre els compromisos professionals que les infermeres contreuen amb les persones ateses, les famílies, la comunitat i la societat.

La Federació Europea d'Òrgans Reguladors d'Infermeria (FEPI) ha elaborat un Codi Deontològic per a les infermeres.

Els pacients tenen dret a esperar-se que qualsevol informació que revelin romangui confidencial entre ells i les seves infermeres.

  • La confidencialitat és la pedra angular en la construcció d'una relació de confiança entre les infermeres i els seus pacients. Les infermeres tenen la responsabilitat de respectar la confidencialitat de la informació que reben dels seus pacients o sobre temes i condicions sobre ells.
  • Les infermeres no han de revelar informació confidencial tret que la legislació del país en el qual estiguin exercint ho requereixi, en aquest cas, les infermeres han de fer-ho complint amb els requisits legals sobre aquest tema. 

2. CODI ÈTIC EN RELACIÓ AMB LA PROTECCIÓ DE DADES

Prenent com a base el codi ètic de les infermeres de Catalunya, trobem diferents apartats que esmenten la protecció i respecte a les dades personals de salut.

L'avanç de la professió infermera va unit essencialment al desenvolupament dels següents valors: responsabilitat infermera, autonomia de la persona, intimitat i confidencialitat, justícia social i compromís professional.

La infermera reconeix a la persona atesa com a propietària i gestora de les seves dades de saluti, per tant, li facilita la informació necessària, de forma comprensible, buscant la col·laboració dels membres de l'equip de salut, si és necessari.

La infermera respecta tant la voluntat de la persona atesa de no ser informada com la de decidir amb qui vol compartir la informació i el grau d'informació que desitja compartir.

La infermera manté com a confidencial tota la informació que la persona atesa li hagi confiat o que obtingui en l'exercici de la seva professió. Actua amb discreció, tant dins com fos de l'àmbit professional, amb la finalitat de no desvetllar dades sobre la persona atesa, directa o indirectament.

La infermera manté la confidencialitat fins i tot quan el procés assistencial ha acabat, i també després de la mort de la persona atesa.

La infermera, en compartir informació amb altres membres de l'equip de salut, s'assegura que solament serà objecte de comunicació allò que pugui generar un benefici per a la persona atesa, i vés-la per que no es vulneri el secret compartit.

La infermera té l'obligació d'exigir la màxima discreció a els qui formen part del procés assistencial, tant si es tracta de professionals de la salut com si no, i ha de vetllar per que no es divulgui informació de la persona atesa.

La infermera s'assegura que totes les dades registrades de la persona atesa quedin ben protegits, i vés-la per que no es vulneri la confidencialitat en l'ús dels registres i de les comunicacions en format paper, digital o audiovisual.

La infermera s'absté d'accedir a dades de persones a les quals no atén i, quan els utilitza fora de l'àmbit assistencial per a finalitats docents i de recerca, preserva el seu anonimat i compta amb el consentiment de la persona o del seu representant legal, i/o amb l'autorització del comitè d'èticade recerca corresponent.

La infermera adverteix a la persona que consulta o divulga informació confidencial de forma inadequada i emprèn les mesures oportunesd'acord amb la gravetat de la situació.

La infermera defensa l'exercici del dret de les persones a accedir a la seva històriaclínica i a posseir una còpia d'aquesta.

La infermera facilita els informes sobre el procés de cuidats infermerssempre que ho sol·liciti la persona atesa, o bé quan sigui necessari per a la comunicació entre professionals o institucions amb la finalitat de continuar el procés terapèutic, d'acord amb les normes de confidencialitat.

La infermera valora fins a quin punt manté la confidencialitat quan:

  • Emplena impresos, certificats o comunicacions que corresponen a una obligació legal.
  • Revela informació per evitar un perill o perjudici important per a altres persones o per a la col·lectivitat.
  • El manteniment de la confidencialitat posa en perill la vida de la pròpia persona atesa.
  • La persona atesa autoritza i consent de forma expressa la revelació d'informació.
  • Respon a requeriments del Defensor del Poble, Ministeri Fiscal, Jutges, Tribunals o altres institucions que la llei determina, en l'exercici de les funcions que se'ls atribueixen, esmentant la seva obligació de confidencialitat.

La infermera no fa declaracions falses, fraudulentes o que indueixin a engany, ni fa un mal ús dels mitjans de comunicació o de les xarxes socials. 

 

 

3. CODI DEONTOLÒGIC

El Consell Internacional d'Infermeres CIE (2012), des de l'any 1953 va adoptar el Codi Internacional d'Ètica, constituint-se en una guia d'actuació per als professionals d'infermeria sobre una base de valors ètics i necessitats socials.  

El Codi Deontològic del CIE té quatre elements amb normes de conducta ètica:

  • “La infermera i les persones, que es relaciona, amb la part de la responsabilitat de mantenir accions socials encaminades a satisfer les necessitats de salut, especialment amb la població més vulnerable, observant a tot moment normes de conducta que dignifiquin la seva professió”.
  • “La infermera i la pràctica, que es refereix a la precaució en l'ús de la tecnologia i els avanços científics combinats amb la seguretat i els drets dels pacients.”
  •  “La infermera i la professió, relacionat a la participació activa i recerca que ha d'aportar la infermera a la ciència i la creació de nous coneixements, la infermera serà responsable de les pràctiques segures, equitatives i econòmiques en qüestió de la utilització de recursos.”
  •  “La infermera i els seus companys de treball, involucra les mesures adequades per preservar la vida en situacions de risc de les persones, família o comunitat, la seva actuació serà de cooperació absoluta i un comportament ètic.”

Prenent en compte que les infermeres tenen quatre deures fonamentals: promoure la salut, prevenir la malaltia, restaurar la salut i alleujar el sofriment; “El servei i la necessitat de la noble professió d'infermeria és universal”.

En relació amb la protecció de dades personals, trobem diferents articulats del Codi Deontològic que ho esmenten: En els articles 19 i 21 del Codi Deontològic de la professió infermera espanyola, es pot llegir: “la infermera guardarà en secret tota la informació sobre el pacient que hagi arribat al seu coneixement en l'exercici del seu treball”. “Quan la infermera es vegi obligada a trencar el secret professional per motius legals, no ha d'oblidar que moralment, la seva primera preocupació ha de ser la seguretat del pacient i procurarà reduir al mínim indispensable la quantitat d'informació revelada i el nombre de persones que participin del secret.”

En el Codi Deontològic del CIE, indiquen que les infermeres hauran de “emprar sistemes de registre i gestió de la informació que assegurin la confidencialitat.” I en les Associacions nacionals d'infermeres, “incorporar qüestions de confidencialitat i intimitat personal en un codi nacional d'ètica per a infermeres.”

 

BIBLIOGRAFIA