Ja coneixem la importància de la creativitat en la nostra pràctica professional, cosa que som capaços de fer amb les nostres idees i que el pensament creatiu millora la dinàmica de la nostra feina, aconseguint beneficis per als nostres pacients i per al sistema.
Les preguntes que ens fem són: Per què no hi ha més persones creatives al nostre entorn? Per què nosaltres no som més creatius? Hi ha persones que són incapaços de ser creatives? Per què ens costa innovar?
Tots naixem amb la capacitat de ser creatius, de crear i d'imaginar, recordem que els nens són els éssers més creatius i imaginatius.
Al llarg de la nostra vida sorgeixen obstacles que ens impedeixen crear, innovar, canviar. Llasts que ens fan anar per un camí establert per normes, limitacions i obligacions sense el més mínim canvi de ruta a les nostres rutines.
Aquests obstacles a la creativitat impedeixen millorar a la nostra professió ia la nostra vida. Anem a reconèixer-los ia saber com superar-los.
1. BLOQUEJOS I BARRERES
Hem de parar atenció a les barreres que podem trobar a l'hora de ser creatius i innovadors a la nostra feina i al nostre dia a dia.
Hi ha diferents tipus de barreres:
- Barreres pròpies de l'ésser humà
- Barreres en l'acceptació dels altres
- Barreres de les estructures i organitzacions
- Barreres de les cultures organitzatives
Totes aquestes barreres ens posen més difícil ser creatius o posen barreres a les nostres idees, però podem superar-les coneixent quines són les seves limitacions i la seva manera de procedir.
La barrera pròpia de l'ésser humà és la que ens fa estar alerta davant dels canvis i ens manté còmodes a les nostres rutines i camins coneguts. La por d'enfrontar-se a alguna cosa nova i desconeguda ens paralitza.
El temor al rebuig social també és una altra barrera a la nostra creativitat, al fet que ens vegin diferent a altres, a destacar, a no ser inclòs al grup, etc., ens fa seguir la norma i deixar de pensar diferent.
Les mateixes organitzacions, les estructures socials ens imposen normes de conducta i ens impedeixen canviar la manera de fer les coses. La cultura de “sempre es va fer així” és una gran barrera a la creativitat.
Tenir por del rebuig, dels canvis, de perdre, etc., són pors lògiques, però són pors que paralitzen el procés creatiu i de millora.
A les organitzacions sanitàries se'ls ha de demostrar que els canvis són necessaris i que faciliten i milloren resultats. Necessiten saber que aquests canvis seran beneficiosos i això comporta un treball extra de presentació de les idees a les organitzacions a la recerca del benefici.
La negativitat és una de les causes principals que impedeixen el pensament creatiu, així com l'estrès o l'ansietat.
La por de fracassar, unes regles massa rígides, una institució amb uns procediments inamovibles, els prejudicis que tenim davant de qualsevol situació, etc., Aquestes barreres a la creativitat han de ser traspassades per poder fer canvis i millores, per pensar de manera creativa.
Podem establir tres grans grups de bloqueigs a la creativitat: perceptius, culturals i emocionals.
1.1. Bloquejos perceptius
Cada persona percep de diferent manera, encara que estiguem vivint la mateixa situació, cadascú la veiem i vivim de diferent manera.
Si no veiem el problema o la necessitat de canvi davant d'una determinada situació, no estarem en disposició de cercar un canvi.
En aquest tipus de bloqueig existeix:
- Dificultat a veure el problema. No som capaços de fer servir tots els nostres sentits.
- Limitació del problema.
- Incapacitat de definir els termes del treball.
- Interferències a l'observació.
- Dificultat en percepció de relacions. Ens costa veure la solució a un problema i com es pot aplicar a altres problemes o situacions.
- Dificultat en l'observació del que és obvi. Ens acostumem a veure el mateix cada dia sense preguntar-nos si allò que veiem o fem ho poguéssim fer d'una altra manera. Tots els dies mirem les mateixes coses, fins que acabem deixant d'observar-les.
- Incapacitat de diferenciar entre causa i efecte.
1.2. Bloquejos culturals
Aquests bloquejos s'originen a la nostra educació i entorn social. La imposició de certs valors socials bloqueja la nostra capacitat de canviar i de pensar diferent.
Aquest bloqueig comprèn:
- Desitjo adaptar-se a les normes. La persona que se sotmet a les normes, a les regles, als procediments, sense qüestionar-los, sense preguntar-se si són els adequats, no farà cap descoberta, no serà creativa.
- Sistema educatiu. La nostra educació ha potenciat poc les nostres capacitats creatives, dirigint-se al pensament lògic o vertical. A la memorització sense comprensió. A no tenir opinió diferent de l'establerta.
- Prejudicis. Creure que alguna situació és equivocada, que els costums, tradicions i rutines són necessaris posen fre a la nostra creativitat.
- Por al rebuig per qüestionar. Les persones considerades curioses, poden ser confoses per persones malmeses, se li confereix a la curiositat un tret negatiu del nostre caràcter.
- Confiança en les estadístiques i dades en “brut”.
- Generalitzar. La creativitat comporta ser diferent a no generalitzar.
- Usar la lògica i la raó en qualsevol procés de pensament. Pensar massa en la lògica pot portar a bloquejar la creativitat. Si haguessin pensat en la lògica segles enrere, no haurien cregut que els avions poguessin volar.
- Actituds de “tot o res”.
- Coneixement excessiu d'un tema o, al contrari, escàs coneixement d'un tema. Ambdues coses frenen la nostra curiositat i ens porten a la immobilitat.
1.3. Bloquejos emocionals
Són generats per nosaltres, provocats per temors, ansietat i por davant de les novetats.
El temor d'equivocar-nos, la por o l'ansietat davant del desconegut. Són temors que bloquegen la nostra creativitat i que nosaltres posem al davant.
Al bloqueig emocional trobem:
- Temor d'equivocar-nos. Por al ridícul, a fallar. És la principal causa que no prenguem la iniciativa a cercar idees creatives. Són les persones que no tenen por d'equivocar-se les que aconsegueixen més triomfs.
- Quedar-se amb la primera idea que tenim. Tenir i quedar-se amb diverses idees enriqueix la nostra creativitat, això ens donarà una sèrie d'alternatives al mateix problema o situació i serviran d'inspiració per a altres idees o propostes. Si ens quedem amb la primera idea, no deixem espai per a altres que poguessin ser fins i tot millors.
- No voler perdre la feina ja realitzada. Ens quedem amb el que haguem treballat, encara que no ens serveixi o quedi obsolet. Ens costa tornar a començar.
- Pensament rígid, inflexible. Ser massa crític.
- Voler una solució ràpida. Les idees creatives requereixen un temps de prova, dassaig, de tornar a pensar en altres usos, les solucions ràpides no serveixen per a les idees creatives.
- Desig de seguretat i afecte. Pensem que, si proposem una idea o un canvi, les persones amb qui treballem o vivim puguin tenir una relació diferent amb nosaltres.
- Temor o desconfiança envers els companys o superiors. Pot ser degut a un problema de manca d'autoestima o per por de l'autoritat. La manca d'autoestima pot originar que creguis que les teves idees no seran bones fins i tot abans de tenir-les.
- Manca d'impuls o acció. Inacció. Per innovar hem de portar les nostres idees a lacció.
- Manca de voluntat per al canvi. Romandre en un entorn conegut i rutinari ens ofereix una sensació de seguretat. Els canvis ens costen, encara que comportin millores.
La nostra creativitat es limita per la nostra manera de pensar. Si creiem que no som creatius, ens bloquegem la capacitat de ser-ho.
La creativitat es pot entrenar i treballar. Podem ser molt més creatius entrenant les nostres habilitats i gràcies a aquest entrenament també eliminarem les barreres de pensament.
Com més intentem i treballem per ser creatius i trencar aquestes barreres, més creativitat mostrarem i més idees podrem fer.
BIBLIOGRAFIA
- Martí Auge, P. et al. Efecto de la musicoterapia en el estado de ánimo y calidad de vida de pacientes con cáncer colorrectal. Psicooncología. Vol. 12 Núm. 2-3. 2015. Disponible en: https://www.seom.org/seomcms/images/stories/recursos/51008-91985-2-PB.pdf
- Koestler, Arthur. El cero y el infinito. Penguin Random House. [1941] 2011
- López, G. Serendipity. Alienta. 2009
- May Barlow, N. Re-think: piensa diferente. Alienta. 2007
- Ronald B. Standle. Creativity in Science and Engineering. (Internet) 1998. (consultado junio 2021). Disponible en: http://www.rbs0.com/create.htm
- A. Dijksterhuis, M. W. Bos, L. F. Nordgren, R. B. van Baaren. On Making the Right Choice: The Deliberation-Without-Attention Effect. Science Vol. 311 no. 5763 pp. 1005-1007, 17 febrero 2006.
- Selva-Ruiz, D., Domínguez-Liñán, R., & Ruiz-Pérez, I. Las técnicas de generación de ideas: aplicándolas a la mejora en salud y gestión de cuidados. Index de Enfermería, 26(4), 285-287. 2017
- E. Landau. El vivir creativo: Teoría y práctica de la creatividad. Herder. 1987
- P. Almansa Martínez. Qué es el pensamiento creativo. Index Enferm, 21. 2012
- S. Colzato, L. et al. The impact of physical exercice on convergent and divergent thinking. (Internet). 2013. (Consultado junio 2021). Disponible en: https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fnhum.2013.00824/full
- Opezzo, M. Schwartz, D. Give your ideas some legs: the positive effect of walking on creative thinking. Journal of experimental Psicology. (internet) 2013. (consultado junio 2021). Disponible en: https://www.apa.org/pubs/journals/releases/xlm-a0036577.pdf
- Sternberg RJ. Estilos de pensamiento. Claves para identificar nuestro modo de pensar y enriquecer nuestra capacidad de reflexión. Barcelona. Paidós. 1999
- De Bono E. El pensamiento creativo: El poder del pensamiento lateral para la creación de nuevas ideas. México. Paidós Plural. 2016.
- Csikszentmihalyi M. Creatividad. El fluir y la psicología del descubrimiento y la invención. Barcelona. Paidós. 1998
- Berger J. Sobre el Dibujo. Barcelona. Gustavo Gili. 2012.
- Martín y Torre. Teoría de la Creatividad: Manual de la creatividad. Aljibe. 2000