El dibuix i la pintura són expressions de creativitat. Activitats com pintar o dibuixar s'associen als nens, aquesta manera de creativitat els ajuda a relaxar-se, concentrar-se, expressar-se. Els ajuda en el procés de maduració i educatiu.
L'art es fa servir en psicologia per fer teràpies amb bons resultats, no només el dibuix, encara que representar gràficament el món que ens envolta ens ajuda a entendre'l ia entendre'ns.
Les mateixes pintures rupestres s'associen amb el desenvolupament del llenguatge. Amb les pintures, tractaven de comunicar-se amb altres persones, tractaven de contar històries. Aquesta forma d'art simbòlic indica una capacitat cognitiva que va acompanyar l'ésser humà en el procés evolutiu.
Dibuixant i il·lustrant entenem el món i ens entenem a nosaltres. Augmentem les nostres capacitats creatives.
La creativitat gràfica està relacionada directament amb l'augment de les capacitats cognitives. I es retroalimenta, com més creguem, més creatius ens tornem. La percepció visual és necessària per a l'adquisició d'habilitats com la lectura o l'escriptura i també està vinculada amb l'anomenada creativitat gràfica o capacitat de crear formes noves des de les ja existents, donant-los una explicació en forma de dibuix.
1. LLENGUATGE GRÀFIC I CREATIVITAT
El llenguatge gràfic té a veure amb comunicar-se usant imatges, gràfics, dibuix, etc.
Els éssers humans hem buscat sempre la manera de comunicar-nos usant la comunicació visual.
Quan el pensament utilitza la percepció de la vista per parlar de les seves idees, conceptes, propostes, parlem de pensament gràfic.
La imaginació requereix la generació de nous patrons, de noves imatges que ens permeten interpretar el nostre entorn i conèixer-lo.
El dibuix és una acció que ens ajuda a expressar les nostres idees, ens ajuda a comunicar-nos ia elaborar conceptes flexibles i creatius. El dibuix és una eina que ens ajuda a la nostra creativitat.
El llenguatge gràfic és un procés minuciós de pensament en què ens valem dels recursos gràfics per expressar-nos de forma flexible i espontània.
Explorem les possibilitats creatives que ens ofereixen les representacions gràfiques.
1.1. Infografies
Les infografies són eines visuals que permeten donar informació sobre un tema determinat per facilitar-ne la comprensió.
Les infografies són una manera gràfica de comunicar, més informal, permetent apropar conceptes a partir de colors, dissenys, dibuixos, gràfics, etc. Les infografies no solen contenir gaire informació perquè siguin visualment agradables i senzilles.
Un dels conceptes més importants d'una infografia és el disseny, representada per imatges i textos lleugers.
Són útils a l'hora d'explicar conceptes difícils d'entendre, dissenyada per mostrar la informació de manera útil, estructurada, senzilla, cridanera i de comprensió fàcil.
1.2. Sketchnotes
Són representacions visuals didees. Es basa en el pensament visual, es tracta de combinar textos i elements visuals mitjançant un esquema visual.
Solen fer-se per explicar algun tema o fer una representació gràfica d'una xerrada o alguna exposició.
Per fer-los has de treballar l'escolta activa, capturar els punts clau de la conversa o tema tractat i posteriorment portar-los a paper.
Són útils les anomenades “caixes d'eines visuals” on podem disposar de lletres, dibuixos, vinyetes, marcs, connectors i separadors.
Per què serveixen els sketchnotes?
- Augmentar la concentració
- Millorar la comprensió
- Ampliar la memorització
- Augmentar la creativitat
1.3. Mandales
Mandala és una paraula d'origen sànscrit que significa cercle. Són representacions visuals simbòliques rituals utilitzades en el budisme i hinduisme.
Els mandales poden ajudar-nos a ser més creatius i són utilitzats al món occidental per connectar-nos amb nosaltres i ajudar-nos a trobar la calma.
Enfocar-se als moviments suaus, plens de color, amb formes que es repeteixen i en espais delimitats, ens ajuden aconcentrar-nos i desconnectar d'altres pensaments que ens poden generar ansietat.
Ens aporta benestar en fer l'activitat i també en acabar-la. El resultat sol ser una creació de diversos colors harmònics.
Pintar mandales també fomenta la nostra creativitat i ens connecta amb nosaltres mateixos. Ens ajuda a prendre consciència sobre les nostres emocions i ens ajuda a relaxar-nos.
Pintar mandales ens ajuda a ser més creatius en ajudar-nos a enfocar-nos en els nostres propòsits ia despertar la nostra imaginació.
1.4. Educació per a la salut
L'ús de les imatges en educació per a la salut és un recurs útil per elaborar peces de divulgació sanitària capaces d'ocasionar canvis en comportaments de consum, canvi d'hàbits o crides a una acció determinada.
Les imatges poden ser capaces per si mateixes de cridar latenció de les persones, en publicitat lús de la imatge publicitària és de sobres conegut i treballat, com a element de comunicació visual amb fins comercials i publicitaris.
Gràcies a les imatges podem fer campanyes d'educació per a la salut amb algunes característiques que les fan diferents d'altres accions educatives.
- Precisió al missatge
- Viralitat. Major difusió.
- Impacte. Repercussió.
- Connexió amb les emocions.
Consells per a l'ús de les imatges en campanyes d'educació per a la salut:
- Generar emoció.
- Intentar impactar. Que la recordin.
- Ser original.
1.5. Storytelling-storyboard
Gràcies a l'storytelling podem explicar un projecte a través d'un conte animat gràcies a un storyboard o guió en forma de plantilles il·lustrades.
L'storytelling no és res més que explicar una història, explicar un succés que mitjançant el suport d'imatges serà més senzill.
El storyboard és un conjunt d'imatges que expliquen una història de manera seqüencial, serveixen per entendre conceptes complexos o fer de guió per a un projecte visual més ampli, com ara una projecció.
Ens permet donar a conèixer les nostres idees o projectes i fer una presentació de manera original. És un guió gràfic de suport.
Activen la nostra creativitat en fer-nos pensar de manera estructurada buscant la manera més senzilla d'explicar la nostra història o projecte.
BIBLIOGRAFIA
- Martí Auge, P. et al. Efecto de la musicoterapia en el estado de ánimo y calidad de vida de pacientes con cáncer colorrectal. Psicooncología. Vol. 12 Núm. 2-3. 2015. Disponible en: https://www.seom.org/seomcms/images/stories/recursos/51008-91985-2-PB.pdf
- Koestler, Arthur. El cero y el infinito. Penguin Random House. [1941] 2011
- López, G. Serendipity. Alienta. 2009
- May Barlow, N. Re-think: piensa diferente. Alienta. 2007
- Ronald B. Standle. Creativity in Science and Engineering. (Internet) 1998. (consultado junio 2021). Disponible en: http://www.rbs0.com/create.htm
- A. Dijksterhuis, M. W. Bos, L. F. Nordgren, R. B. van Baaren. On Making the Right Choice: The Deliberation-Without-Attention Effect. Science Vol. 311 no. 5763 pp. 1005-1007, 17 febrero 2006.
- Selva-Ruiz, D., Domínguez-Liñán, R., & Ruiz-Pérez, I. Las técnicas de generación de ideas: aplicándolas a la mejora en salud y gestión de cuidados. Index de Enfermería, 26(4), 285-287. 2017
- E. Landau. El vivir creativo: Teoría y práctica de la creatividad. Herder. 1987
- P. Almansa Martínez. Qué es el pensamiento creativo. Index Enferm, 21. 2012
- S. Colzato, L. et al. The impact of physical exercice on convergent and divergent thinking. (Internet). 2013. (Consultado junio 2021). Disponible en: https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fnhum.2013.00824/full
- Opezzo, M. Schwartz, D. Give your ideas some legs: the positive effect of walking on creative thinking. Journal of experimental Psicology. (internet) 2013. (consultado junio 2021). Disponible en: https://www.apa.org/pubs/journals/releases/xlm-a0036577.pdf
- Sternberg RJ. Estilos de pensamiento. Claves para identificar nuestro modo de pensar y enriquecer nuestra capacidad de reflexión. Barcelona. Paidós. 1999
- De Bono E. El pensamiento creativo: El poder del pensamiento lateral para la creación de nuevas ideas. México. Paidós Plural. 2016.
- Csikszentmihalyi M. Creatividad. El fluir y la psicología del descubrimiento y la invención. Barcelona. Paidós. 1998
- Berger J. Sobre el Dibujo. Barcelona. Gustavo Gili. 2012.
- Martín y Torre. Teoría de la Creatividad: Manual de la creatividad. Aljibe. 2000