La creativitat es pot potenciar i exercitar. Hem d'entrenar la nostra ment per escapar dels esquemes de què disposa i se senti còmoda.
Ser creatiu ens ajudarà en la nostra professió, com hem vist, gràcies a la creativitat serem capaços de comunicar-nos millor amb els nostres pacients, els oferirem cures més efectives i podrem trobar solucions innovadores a la nostra pràctica diària.
Per desenvolupar la nostra creativitat és important sortir de la nostra rutina, dels convencionalismes, fins i tot del que s'estableix com a “normal, lògic i raonable”.
Hi ha eines per exercitar i potenciar la nostra creativitat, en coneixerem algunes que ens poden ser útils.
1. TÈCNIQUES QUE AUGMENTEN LA NOSTRA CREATIVITAT
Hi ha algunes tècniques que ens ajuden a ampliar les nostres capacitats creatives, algunes amb més elaboració i d'altres molt més simples, totes igualment útils per augmentar la nostra creativitat.
Una de les més utilitzades pel que fa a la generació de noves idees és la coneguda per les sigles: SCAMPER.
La tècnica SCAMPER és un procés que permet qüestionar i millorar les nostres idees, en contemplar-les des de diferents punts de vista, cada inicial de les paraules de les següents accions forma el terme SCAMPER i cada acció substitueix una pregunta que ens fem front a la idea proposada .
- Substituir. Què passaria si canviéssim la idea o la proposta per una altra?
- Combinar. Què passaria amb la idea o proposta si combinéssim?
- Adaptar. Què passaria amb la idea o proposta si canviéssim el context?
- Modificar. Què podem modificar per millorar la idea o proposta?
- Pensar altres usos. Quin altre ús pot tenir aquesta idea o proposta?
- Eliminar. Què podem eliminar de la idea o proposta per millorar-la?
- Reordenar. Com podem reorganitzar la idea o el projecte perquè sigui més efectiva?
La tècnica SCAMPER ens ajuda a pensar diferent ia cercar altres idees a partir de la que ja tenim. Cada pregunta ens ajuda a investigar i considerar noves possibilitats.
Disposem d'altres tècniques capaces d'augmentar la nostra creativitat com les que veurem a continuació.
1.1. Aplicacions
Hi ha aplicacions que ens ajuden a exercitar la nostra creativitat. Aplicacions amb jocs d'enginy i de lògica, aplicacions que ajuden a fer infografies, còmics, diagrames, esquemes. Aplicacions que ajuden a l'escriptura, que organitzen tasques o idees, aplicacions que ens ajuden a ser creatiu a la pintura, que ajuden a la llegibilitat dels textos, etc.
Hi ha infinitat d'aplicacions que ajuden a fer la nostra creativitat, gràcies a textos, imatges, associacions d'idees, jocs, gràfic, etc.
Alguns exemples d'aplicacions que ajuden la nostra creativitat:
- Inspiration Maps.
- Hemingway.
- MiMind.
- BlackBar.
- InVision.
Hi ha també aplicacions que ens ajuden a registrar les idees que tenim, si triguem a anotar-les és possible que les oblidem i podem tenir una idea en qualsevol moment i situació. El més adequat és anotar-les en el moment que apareixen, per no oblidar-les i disposem de diferents aplicacions que ens hi poden ajudar.
Aplicacions que ens ajuden a organitzar i anotar les nostres idees:
- Evernote
- Paper
- iBrainstorm.
- FreeMind.
- Brainsparker
1.2. Pluja d'idees
La pluja d'idees, la tempesta d'idees o el brainstorming és un procés creatiu que ens serveix per estimular l'aparició de noves idees en equip i en un ambient lliure i informal. Va ser desenvolupada pelpublicistaAlex Osborn com una tèrmica grupal per generar idees.
Durant la generació de la pluja d'idees no cal criticar ni rebutjar cap idea i és fonamental la llibertat de pensament.
Després de la pluja d'idees, cal fer un llistat de totes elles i treballar en equip al voltant de les idees, millorant-les.
Hi ha un format escrit de pluja d'idees, conegut com a brainwriting, en què cadascuna de les persones d'un equip escriu una idea en un foli i s'ho passa al company, que escriurà una altra idea que sigui suggerida per la que estigui escrita.
1.3. Endevinalles
Les endevinalles ajuden a abordar la solució als problemes des d'un altre tipus de vista, a no fer servir tant la lògica com l'originalitat ia trobar solucions creatives.
Per donar resposta a les endevinalles que exposarem a continuació, hem d'imaginar diferents possibilitats, deixar de banda els nostres propis prejudicis davant de determinades situacions, ser originals i creatius, oblidar-nos de les etiquetes i estereotips, utilitzar la nostra intuïció i deixar-nos endur per les pistes. I el més important, llegir bé el text de la endevinalla, evitant la resposta evident i lògica.
La resolució de endevinalles et porta a recórrer un camí de creativitat i imaginació.
Alguns exemples:
- Després d´un viatge en cotxe arribes a casa d´un familiar llunyà. En baixar del cotxe, et poses la jaqueta i veus una cosa estranya al jardí de la casa. Per què hi ha una pastanaga i una gorra tirades a terra?
- Un home entra a un bar i demana un got d'aigua. El cambrer no el coneix, però treu una pistola de sota la barra i l'hi apunta. L'home li dóna les gràcies i se'n va. Què ha passat?
- Què és allò que la persona que ho fa no ho necessita, la persona que el compra no l'usa per a ella i el que l'usa no sap què ho fa?
Respostes:
- Són d'un ninot de neu que s'ha desfet.
- L'home tenia un atac de singlot tan intens que va fer que el cambrer li donés un ensurt perquè se li passés i se li va passar.
- Un taüt.
1.4. Completar figures
Dibuixar figures a partir d'un model incomplet requereix un exercici de creativitat per donar una forma a una figura que a priori pot ser qualsevol cosa.
La imaginació s'activa quan veieu la figura completa en disposar d'una de les parts.
1.5. Jocs d'enginy
Els jocs d'enginy estimulen la creativitat i la psicomotricitat i són útils tant pels nens com pels grans. Estimulen la imaginació i ens obliguen a concentrar-nos ia pensar en el joc, evadint-nos dels problemes que puguem tenir.
Alguns exemples de jocs són:
- Tangram. Joc xinès tradicional de peces geomètriques de fusta amb què es poden formar diferents figures.
- Jocs amb llumins. Realitzar figures o treure-afegir llumins d'una determinada figura.
- Simón. Joc de recordar sons i colors.
- Penjat. Endevinar una paraula i dibuixar després de cada error una part de la figura de penjat. Perd si comet tants errors que permetin dibuixar completament la figura.
1.6. Dibuixeu a partir d'un símbol
Un dels tests coneguts per mesurar la creativitat en nens utilitza la tècnica de compondre diferents dibuixos a partir d'un model incomplet. Se'l coneix com a test de Torrance de pensament creatiu, pel seu inventor, el psicòleg Ellis Paul Torrance.
Realitzar un dibuix a partir d'una forma que faci que s'hi integri fa exercitar la creativitat i la imaginació tant dels més petits com dels adults.
1.7. Connectar els punts
Segons Steve Jobs: “La creativitat simplement consisteix a connectar les coses. Quan preguntes a persones creatives com van fer alguna cosa, se senten una mica culpables perquè en realitat no van crear res, simplement van veure alguna cosa. Els va ser obvi després d'un temps. Això és perquè van ser capaços de connectar les experiències que havien tingut i les van sintetitzar de noves formes”.
Crear, doncs, és connectar punts, veure figures on altres no van veure res, molt semblant a l'exercici de connectar els punts perquè es descobreixi el dibuix que oculten.
Connectar els punts exercita la nostra neuroplasticitat i augmenta la nostra creativitat.
Hi ha un joc de connectar punts que podem dur a terme per exercitar la nostra creativitat, se'l coneix com el joc dels nou punts.
Dibuixa en un paper nou punts en tres files de tres punts ia continuació demana que s'uneixin els punts seguint aquestes regles:
- S'han d'unir usant quatre línies.
- No es pot aixecar el llapis del paper.
- No podeu tornar a passar per la mateixa línia.
Provem?
1.8. Pensar nous usos
Fer-se preguntes sobre diferents usos d'objectes quotidians, com ara un maó, un penjador, una cadira o unes pinces de la roba.
Podem fer un exercici: imaginar possibles usos d'un objecte i anotar-los, descartant l'ús específic per al que està pensat, per exemple, un clip (no es pot anotar l'ús de subjectar les fulles).
Utilitzar o pensar en altres usos els objectes quotidians ens fa utilitzar el pensament lateral, el creatiu i la nostra imaginació.
Altres objectes amb què treballar la nostra creativitat en donar-li nous usos serien:
- Bombeta.
- Cadira.
- Cinta de casset.
- Test.
- Cartons de paper higiènic.
- Llaunes d’alumini.
- Barret.
- Raqueta.
- Pneumàtics.
- I qualsevol objecte que se'ns acudeixi.
1.9. Afegir accessoris a objectes
Podem pensar a afegir accessoris a objectes quotidians per millorar-los o donar-los un millor rendiment. Per exemple, si pensem en una bicicleta, se'ns poguessin acudir multitud d'objectes que podem incorporar-li per millorar-la o afegir-hi funcionalitats.
1.10. Inventar històries
La creativitat està molt unida a la imaginació, en exercitar la nostra imaginació, augmentem les nostres habilitats creatives.
Entre els beneficis d'inventar històries:
- Augmenta la imaginació.
- Desenvolupem habilitats narratives.
- Millorem la nostra expressió oral.
- Exercitem la flexibilitat mental i la nostra agilitat.
- Fomentem la innovació.
Per inventar històries podem utilitzar contes ja escrits i adaptar-los, segells o cromos il·lustrats, crear històries a partir d'un dibuix, daus de joc, pedres pintades, galledes, pot amb paraules, amb ombres xineses, etc. Hi ha molts recursos que ens ajuden a inventar noves històries.
1.11. Sis barrets
A la tècnica dissenyada per Edward de Bono per exercitar la creativitat se'n diu la tècnica dels sis barrets per pensar.
Es basa que quan pensem, ho fem des d'un determinat prisma difícil de modificar, cosa que ens fa ser rígids i no veure altres perspectives.
Aquesta tècnica ens permet tenir una visió integral dels problemes, trobar solucions innovadores i obrir la nostra ment a diferents punts de vista i propostes.
El que cerca aquesta tècnica és pensar en sis direccions diferents, aconseguint un estil de pensament àgil i creatiu. Afrontar els problemes des d´una única perspectiva bloqueja la nostra creativitat.
Cada barret de color diferent representa un estat de pensament:
- Blanc. Pensa en les dades. És el més objectiu, neutre i amb els mínims biaixos.
- Negre. Pensa en els contres, en què pot sortir malament.
- Groc. Pensa en els pros. En allò que pot sortir bé.
- Verd. Pensa en la solució més creativa, més original i disruptiva.
- Vermell. Pensa des de l'emoció, amb els sentiments posats davant dels resultats.
- Blau. Pensa des del control, lequilibri i la calma. Representa el pensament estructurat.
Aquesta tècnica ens pot ajudar en el procés de presa de decisions als grups de treball i augmenta el desenvolupament de solucions creatives.
1.12. Innovar
La innovació tracta de portar a lacció les idees que aconseguim en els processos creatius.
Si la creativitat consisteix a pensar idees noves i originals o pensar en nous usos d'idees ja conegudes, la innovació busca l'aplicació d'aquestes idees a les organitzacions oa la societat. L'exercici de pensar com es duran a terme les nostres idees, forma part d'aquesta innovació.
Al sistema de salut la innovació comporta avantatges per a la població i per als professionals que la componen. La innovació és fonamental per a la sostenibilitat del sistema sanitari i per a levolució dels seus processos.
Si disposem de professionals creatius dins del sistema sanitari i els deixem difondre les seves idees i els animem a convertir-les en innovació, el sistema i tota la societat hi guanyaran.
Posar la creativitat com un objectiu a millorar dins de les habilitats dels professionals de la salut i facilitar la innovació a través de les mateixes organitzacions farà millorar tot el sistema de salut i redundarà en beneficis per als pacients i per als mateixos professionals.
1.13. Contar contes
No només explicar-los, també canviar-los o inventar-los.
L'ideal és que, a partir d'una imatge o un personatge, creiem una història al voltant.
Inventar històries, explicar contes és una manera d'entrenar el procés creatiu. Els contes solen tindre una mateixa estructura d'introducció, nus i desenllaç, similars a les etapes del procés creatiu. Contar contes o inventar històries ens serveix doncs, per entrenar cadascuna de les fases del procés creatiu.
Per explicar un conte necessitem un missatge, uns personatges i una situació. Podem inventar-nos un conte seguint les accions següents:
- Canviar una història ja coneguda.
- Invertir els rols dels personatges.
- Posar-los en un altre moment de la història.
- Buscar les variacions menys lògiques.
- Crear noves paraules o conceptes nous.
- Introduir màquines del temps o objectes màgics a la història.
- Que altres persones proposin els personals protagonistes.
I un aspecte molt important, cal recordar que ja hi ha molts personatges masculins rescatadors als contes tradicionals, intentem incorporar personatges femenins en papers protagonistes, creadores de grans gestes i dels quals poder inspirar-nos. Educar en perspectiva de gènere comença des de les històries que expliquem i ens expliquen.
BIBLIOGRAFIA
- Martí Auge, P. et al. Efecto de la musicoterapia en el estado de ánimo y calidad de vida de pacientes con cáncer colorrectal. Psicooncología. Vol. 12 Núm. 2-3. 2015. Disponible en: https://www.seom.org/seomcms/images/stories/recursos/51008-91985-2-PB.pdf
- Koestler, Arthur. El cero y el infinito. Penguin Random House. [1941] 2011
- López, G. Serendipity. Alienta. 2009
- May Barlow, N. Re-think: piensa diferente. Alienta. 2007
- Ronald B. Standle. Creativity in Science and Engineering. (Internet) 1998. (consultado junio 2021). Disponible en: http://www.rbs0.com/create.htm
- A. Dijksterhuis, M. W. Bos, L. F. Nordgren, R. B. van Baaren. On Making the Right Choice: The Deliberation-Without-Attention Effect. Science Vol. 311 no. 5763 pp. 1005-1007, 17 febrero 2006.
- Selva-Ruiz, D., Domínguez-Liñán, R., & Ruiz-Pérez, I. Las técnicas de generación de ideas: aplicándolas a la mejora en salud y gestión de cuidados. Index de Enfermería, 26(4), 285-287. 2017
- E. Landau. El vivir creativo: Teoría y práctica de la creatividad. Herder. 1987
- P. Almansa Martínez. Qué es el pensamiento creativo. Index Enferm, 21. 2012
- S. Colzato, L. et al. The impact of physical exercice on convergent and divergent thinking. (Internet). 2013. (Consultado junio 2021). Disponible en: https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fnhum.2013.00824/full
- Opezzo, M. Schwartz, D. Give your ideas some legs: the positive effect of walking on creative thinking. Journal of experimental Psicology. (internet) 2013. (consultado junio 2021). Disponible en: https://www.apa.org/pubs/journals/releases/xlm-a0036577.pdf
- Sternberg RJ. Estilos de pensamiento. Claves para identificar nuestro modo de pensar y enriquecer nuestra capacidad de reflexión. Barcelona. Paidós. 1999
- De Bono E. El pensamiento creativo: El poder del pensamiento lateral para la creación de nuevas ideas. México. Paidós Plural. 2016.
- Csikszentmihalyi M. Creatividad. El fluir y la psicología del descubrimiento y la invención. Barcelona. Paidós. 1998
- Berger J. Sobre el Dibujo. Barcelona. Gustavo Gili. 2012.
- Martín y Torre. Teoría de la Creatividad: Manual de la creatividad. Aljibe. 2000