946 522 986  |  692 063 088 9 h. a 17 h.
  1. Inicio
  2. Material didáctico
  3. CUIDADOS INTENSIVOS (UCI)
  4. INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ

Es pot parlar de la respiració com un procés essencial per a la vida. A excepció d'alguns microorganismes, tots els éssers vius respiren, d'una manera o una altra. No obstant això, la respiració es pot veure interrompuda per múltiples factors, i pot provocar la mort. Per sort, els avanços en medicina i, específicament, en la ressuscita cio han fet que el cessament de la respiració no sempre precedeixi a un desenllaç desafortunat.

Ja en la mitologia grega Isis, deessa del misteri i la saviesa, intenta ressuscitar a Osiris introduint l'aire que neix del moviment de les seves ales cap a l'interior del seu cos, aquesta és la primera referència que es coneix respecte a la intenció de ressuscita cio d’una persona a través de la insuflació d'aire.

De la mateixa manera Galeno va deixar reflectit en el seu llibre Procediments d'anatomia (any 175 dC) la importància de la respiració artificial per evitar el col·lapse dels pulmons quan realitzava les toracotomies als animals.

Anys després va ser Paracels (1493-1541 dC) qui experimentava la reanimació a un pacient col·locant un tub a la boca i insuflant aire mitjançant una manxa. Vesalio (1543 dC) farà el mateix realitzant una obertura a la tràquea i col·locant un tub de jonc o vímet des d'on s’insuflaria l'aire.

En 1754, Black, Priesltley, Lavoisier i Scheele van publicar el seu descobriment sobre els gasos implicats en la respiració, el diòxid de carboni i l'oxigen, fonaments que van impulsar a la construcció dels primers artefactes de ventilació mecànica o respiradors.

El primer dispositiu de ventilació a pressió positiva el va crear Dräger el 1911, a què van denominar Pulmotor. Aquest funcionava mitjançant un cilindre d'oxigen o aire comprimit com a font d'energia i dotava el pacient, mitjançant una mascareta nasobucal, d'una barreja de gasos i aire ambient. 

 

Imatge 1: El Pulmotor. Font: Zivilschutz museum Krankenbett.JPG

 

Uns anys més tard, el 1927, l'enginyer nord-americà P. Dinker presentar el pulmó d'acer, creat per usar-se en persones amb lesions a la paret muscular del tòrax que impedissin la respiració. Aquest consistia en un bidó cilíndric d'acer on s'introduïa tot el cos de la persona a excepció del cap, exercint al tòrax, i de forma intermitent, pressió negativa mitjançant el bombament d'aire, d'aquesta manera s'aconseguia una alternança de la pressió intratoràcica, i amb això una entrada i sortida d'aire en els pulmons, imitant així els moviments respiratoris. Es pot dir que va ser la primera forma de ventilació mecànica no invasiva. 

El pulmó d'acer va ser millorat per la nova versió més fiable, lleugera i econòmica de JH Emerson el 1931. Aquest a més comptava amb velocitats variables de la ventilació i es podia utilitzar de forma manual en cas de fallada elèctrica. Va ser vital durant l'epidèmia de poliomielitis que va assolar Amèrica de Nord i Europa entre els anys 1940 i 1950. 

 

Imatge 2: Sala de pulmons d'acer plenes amb pacients de poliomielitis. Font: http://www.fda.gov/cber/summaries/cent092302pp.htm

Però mentre els nord-americans i els anglesos es centraven en la ventilació mitjançant pressió negativa, els danesos, també motivats per l'epidèmia de poliomielitis que va arrasar Dinamarca el 1953, es van decantar per la ventilació amb pressió positiva. Engström va dissenyar un nou ventilador capaç de regular la quantitat de volum d'aire que s’insuflava al pacient a través d'una traqueotomia. Després, el 1960, apareixeran els respiradors ciclat per pressió i per volum i, als anys setanta, les noves maneres ventilatoris i la pressió positiva a la fi de l'espiració (PEEP), tot això de summa importància per a l'evolució de la ventilació mecànica.

Les sales plenes de pacients ventilats amb pressió positiva són l'avantsala del que avui coneixem com a Unitat de Cures Intensives Respiratòries. 

 

BIBLIOGRAFIA 

 

© 2025 SalusPlay
Aviso legal | Política de privacidad | Política de cookies