1. PARÀMETRES ANALÍTICA SANGUÍNIA
A les unitats de cures intensives diàriament s'extrauran mostres de sang per detectar aviat qualsevol alteració, encara que aquestes extraccions freqüents poden produir mal a les venes, i ocasionar dolor i anèmia. La col·locació d'un catèter venós central o catèter arterial pot facilitar la presa de la mostra de sang sense necessitat de punxar al pacient en forma repetida, però s'ha de considerar el risc de complicacions.
1.1. Hemograma
1.2. Bioquímica
1.3. Coagulació
2. GASOMETRIA ARTERIAL
La gasometria arterial és una tècnica de monitoratge respiratori invasiu que permetrà determinar: el pH, les pressions arterials d'oxigen - diòxid de carboni i la concentració de bicarbonat del pacient.
La gasometria arterial és una prova essencial en UCI, necessitem l'extracció d'una mostra de sang arterial i ràpidament coneixerem, des de laboratori o a través d'unes màquines especialitzades en gasometria en la unitat, l'intercanvi de gasos pulmonars del pacient i el seu equilibri àcid base.
La indicació principal per realitzar una gasometria arterial és el diagnòstic i tractament de la insuficiència respiratòria, però hi ha moltes més indicacions per realitzar una gasometria arterial de manera urgent, que són:
● Aturada cardiorespiratòria
● Coma
● Broncoespasme amb signes d'insuficiència respiratòria
● Reagudització de MPOC
● Tromboembolisme pulmonar
● Pneumònia amb signes d'insuficiència respiratòria
● Insuficiència cardíaca congestiva amb signes d'insuficiència respiratòria
● Xoc
● Descompensació diabètica
● Intoxicacions agudes
Els desordres en la gasometria arterial i venosa estan comunament associats a un increment en les taxes de morbimortalitat d'aquests pacients.
Infermeria presenta un paper important tant en l'obtenció d'aquestes mostres com, en la interpretació dels resultats. És molt important saber avaluar les alteracions gasomètriques i la magnitud de la seva gravetat, ja que això ajudarà a millorar l'abordatge d'aquests pacients.
Mitjançant la gasometria podem diferenciar diverses situacions patològiques:
● Hipoxemia. PaO2 <80 mmHg.
● Hipercàpnia. PaCO2> 45 mmHg.
3. PARÀMETRES MOSTRES D'ORINA
Les infeccions del tracte urinari són les que es produeixen amb més freqüència durant l'estada hospitalària. Concretament a UCI, és un dispositiu molt habitual en els pacients inestables per a un millor control del volum total que presenta el pacient entre aportacions i excrecions.
La complicació més habitual que apareixerà en orina, serà la infecció nosocomial per elements fúngics i bacterians. Els pacients de les unitats de cures intensives al portar sonda vesical presenten habitualment infecció nosocomial per obstrucció o intervenció urinària prèvia, alguna deterioració del sistema immune, utilització d'antibiòtics d'ampli espectre, múltiples manipulacions per part de personal de salut…
Analitzant les mostres d'orina es revelaran alteracions patològiques de ronyó i de les vies urinàries, molt presents en pacients d'UCI.
En UCI, l'estudi de l'orina més habitual es recollirà a través de:
1. Sediment d'orina
2. Examen d'orina de 24 hores
3. Microbiologia, anàlisi microbiològica, cultiu de l'orina, urocultiu
4. RECOLLIDES DE MOSTRES RESPIRATÒRIES
La infecció nosocomial és en l'actualitat un dels principals problemes sanitaris, tenint particular importància les infeccions causades per bacteris multiresistents.
Molts estudis han demostrat que és útil fer cultius de vigilància epidemiològica per conèixer la vertadera dimensió del problema de la multiresistència en la mateixa UCI o al centre hospitalari.
- EXHUDADO FARINGO - AMIGDALAR
- EXHUDADO NASOFARINGI
- ASPIRAT ENDOTRAQUEAL
- MOSTRES PER FIBROBRONCOSCÒPIA
5. ALTRES MOSTRES
Per recollir una mostra de LCR (líquid cefaloraquidi) mitjançant punció lumbar:
● S'obtindrà abans d'instaurar qualsevol terapèutica antibiòtica.
● Es localitza la zona triada per a la punció lumbar mitjançant palpació dels espais intervertebrals un cop col·locat el pacient en la posició adequada.
● Es desinfecta amb alcohol al 70% una zona de 10 cm de diàmetre en l'àrea escollida. L'aplicació de l'antisèptic es fa de forma concèntrica del centre a la perifèria. Es repeteix l'operació amb povidona iodada que es deixa assecar durant un minut.
● Realitzar la punció entre els espais intervertebrals L3-L4, L4-L5 o L5-S1, seguint les normes de la més estricta asèpsia.
● En arribar a l'espai subaracnoïdal retirar l'estilet i deixar sortir lliurement el líquid cefalorraquidi que es recollirà en tres tubs SENSE conservants i estèrils.