1. INTRODUCCIÓ
La localització dels monitors a l'UCI és diversa i per això, trobem diferents tipus de monitors: monitors en la capçalera del pacient o del mateix Box, monitors centrals i portàtils.
Sigui quin sigui el nostre monitor, els criteris òptims que ha de reunir seran:
- Fàcil de configurar: Facilitat per connectar al pacient, accés ràpid per establir les funcions bàsiques, els límits d'alarma, tipus d'alarma, exigint el mínim temps per a la visualització.
- Fàcil d'operar: Accés ràpid al canvi de paràmetres durant el monitoratge, possibilitat de mesurar PA no invasiva de forma manual i automàtica, mostrar tendències, ajustar alarmes individualitzant al pacient, mostrar arrítmies, canviar la sensibilitat de les corbes, permetre el registre en paper.
- Les funcions del monitor i la seva operació han de ser fàcils d'aprendre: S'ha de poder configurar i interpretar sense necessitat d'un manual d'usuari. Es recomana que ofereixi missatges d'ajuda en cas d'utilitzar funcions no habituals.
- Disseny simple del monitor: La visualització de la pantalla (corbes i dades numèriques) ha de ser clara a distància i des de diversos angles, les alarmes per a les funcions crítiques han de ser evidents. L'ús del color per a les diferents corbes permet la identificació ràpida del paràmetre en pantalla. Mida del monitor apropiada per a l'àrea on es vagi a aplicar: pensar en el seu ús a l'hora de triar el disseny, si és per a transport (petit i lleuger), si és per paret (gran i amb bona visibilitat), els cables han de ser de fàcil accés que no obstaculitzin la visibilitat de la pantalla i que permetin els moviments del pacient.
- Evitar que es passi de la manera monitor a la manera servei: Totes les modificacions de les accions del monitor s'han de poder realitzar sense aturar la vigilància contínua dels signes vitals i l'emmagatzematge de tendències.
- Les alarmes: Han de ser operatives des del moment de l'inici del monitoratge (alarmes predeterminades i raonables segons cada paràmetre), l'alarma s'activarà en el moment que se salti dels límits prefixats, i es mantindrà tant de temps com el valor estigui alterat mitjançant un indicador visual i sonor. S'ha de poder diferenciar diferents tipus d'alarma, les que són de risc vital, de missatge, o d'avís. Possibilitat de silenciar l'alarma perquè el professional pugui atendre el pacient, el temps ha de ser curt i reactivar a terme d'aquest si roman l'alarma. El volum d'alarma per defecte ha de ser audible, ha de ser superior al soroll ambiental (entre 50-70 dB en sales de cures i emergències). És important que es diferenciïn d'altres tipus d'alarmes que puguin existir en on es vagin a utilitzar.
El personal d'infermeria de les unitats de cures crítiques té un paper fonamental a l'hora de posar en pràctica el monitoratge dels pacients, ja que infermeria serà l'encarregada de la supervisió directa i tindrà una ràpida actuació dins del seu àmbit de competències, davant de qualsevol canvi que generi risc en la situació vital del pacient.
La formació, entrenament i coneixement dels diferents dispositius de monitoratge pel personal d'infermeria és de gran rellevància, ja que es faria impossible el control i seguiment dels pacients tant en les plantes d'hospitalització com en les unitats de cures crítiques.
2. TIPUS DE MONITORS
2.1. Monitors dins del Box o a la capçalera del pacient
Són monitors que s'utilitzen connectats al pacient i a una distància que permet veure la informació reflectida en la pantalla del monitor i el pacient al mateix temps. Són els més habituals a l’hora de monitorar al pacient. Presenten el registre de la pressió arterial no invasiva, freqüència cardíaca i pulsioximetria. Són monitors relativament barats, molt versàtils i amb un bon rendiment.
Aquests mateixos monitors poden executar tasques de monitoratge més complexes en anar afegint mòduls, encara que no en tots els monitors és possible. Habitualment, els monitors de capçalera dels pacients es poden interconnectar entre si i es poden arribar a observar l'evolució dels paràmetres biològics o registrar un avís d'alarma d'un altre pacient diferent.
Imatge 1. Monitor Box pacient
2.2. Monitors centrals
Són aquells que registren de manera centralitzada tots els monitors, que es troben funcionant en aquest moment per cada pacient ingressat a la Unitat de cures intensives. La informació oferta és la registrada pel monitor del Box així que, ofereix la informació actual de cada individu monitorat.
La centralització de la informació ens permetrà controlar des de l'exterior del box al pacient i controlar qualsevol alarma des de l'estació central.
Imatge 2. Monitors centrals control infermeria UCI.
2.3. Monitors portàtils
El pacient crític a vegades necessita ser traslladat per a proves diagnòstiques, intervencions quirúrgiques o bé a un altre centre per requeriment terapèutic. La necessitat de continuar el seu monitoratge durant el trasllat fa evident disposar en les unitats de crítics de monitors específics per a això.
Els monitors de transport solen ser, monitors de capçalera de pacient als quals s'ha col·locat bateries per tal de proporcionar un subministrament ininterromput d'energia elèctrica per tal de mantenir el monitor en funcionament durant el temps requerit.
Disposen unes dimensions habitualment més reduïdes per afavorir el trasllat i poder ancorar per seguretat al llit del pacient o algun suport per a trasllats.
Els monitors de transport no per això han de ser monitors de pitjor qualitat, sinó que han de poder recollir la informació de forma fiable per a la qual han estat dissenyats.
Imatge 3. Monitor trasllat
3. ERROR AL MONITORATGE
Els errors de monitoratge poden ser atribuïts a errors en el mateix aparell d'electromedicina o bé a errors en la interpretació dels resultats obtinguts per l'aparell en qüestió.
Són poc freqüents. Poden ser deguts a errors en els circuits integrats del mateix dispositiu o fallades en el subministrament de corrent elèctric, bé per desconnexió o per esgotament de les bateries.
Les causes més freqüents són les desconnexions. Entre les causes de les fallades dels aparells es troben: els defectes de fabricació, el mal ús per part de personal que utilitza els aparells o pel personal que el transporta o el neteja (cops, introducció de diversos líquids a l'interior dels mateixos per neteja ...).
Una altra causa freqüent és el desgast natural per l'ús dels materials. En moltes ocasions, un mal estat del cablejat ens alterarà el mesurament dels paràmetres o simplement, no els registrarà.
BIBLIOGRAFIA
- Almela A, Millán J, Alonso JL, García P. Monitorización hemodinámica no invasiva o mínimamente invasiva en el paciente crítico en los servicios de urgencias y emergencias. Emergencias 2015; 27: 1-10.
- Mateu ML, Ferrándiz A, Gruartmoner G, Mesquida J, Sabatier C, Poveda Y, et al. Técnicas disponibles de monitorización hemodinámica. Ventajas y limitaciones. Med Intensiva. 2012; 20:434-44.
- Molina Pacheco F., Palacio Marco ME. Pulsioximetría. Rev. Rol de Enfermería 2002; 25 (11): 780-784.
- García X, Mateu L, Maynar J, Mercadal J, Ochagavía A, Ferrandiz A, et al. Estimación del gasto cardíaco. Utilidad en la práctica clínica. Monitorización disponible invasiva y no invasiva. Med Intensiva. 2011; 35:5552-61.
- Morgan GE, Mikhail M S. Dispositivos para la vigilancia del paciente. Anestesiología clínica 2002; 91-130.
- Calderón de la Barca J. M, Jiménez L, Durán M. Gasometría arterial y pulsioximetría. Medicina de Urgencias y Emergencias de L. Jiménez Murillo 2004; 58-63.
- Gallego JM, Soliveres J. Cuidados Críticos. CECOVA 2002; 167-178.
- Caturla J. Monitorización del paciente grave. Sociedad Española de Medicina Intensiva y Unidades Coronarias. IDEPSA 1995; 115-152.
- Ochagavia et al. Monitorización hemodinámica en el paciente crítico. Recomendaciones del Grupo de Trabajo de Cuidados Intensivos Cardiológicos y RCP de la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias. Med Intensiva. 2014; 38(3): 154-169.
- Rello L, Alonso S. ABC Medicina Intensiva. Edika Med. 2000.
- Torrado H, Angeles R, Sandiumenge A. Uso de relajantes musculares en Medicina Intensiva. Ed Ergon. 2004.
- Mesquida J, Borrat X, Lorente JA, Masip J, Baigorri F. Objetivos de la reanimación hemodinámica. Med Intensiva 2011; 35:499-508.
- Nicolas JM, Ruiz J, Jimenez X, Net A. Enfermo crítico y emergencias. Elservier. 2011.
- Rello J, Alonso S, Rodríguez A. Medicina Intensiva. Ed Silva. 2005
- Blanco López JL. Definición y clasificación de las úlceras por presión. El Peu 2003; 23(4):194-198.