1. VALORACIÓ DE LA CONSCIÈNCIA
Alerta: estat del subjecte sa, en vigília o son fisiològic (fàcilment despertable). Nivell de despertar completament normal
Obnubilació o letargia: reducció lleu o moderada de l'estat d'alerta. Destaca un defecte en l'atenció (el pacient es distreu fàcilment durant l'exploració, amb tendència a malinterpretar les percepcions sensorials), acompanyat per respostes lentes a l'estimulació, amb bradipsíquia i somnolència diürna excessiva, que pot alternar amb agitació nocturna (inversió del cicle vigília-son). Un grau més avançat i permanent és l'estat de confusió, caracteritzat a més per desorientació temporo-espacial pràcticament constant i percepció errònia d'estímuls sensorials més acusada, amb freqüents al·lucinacions, fonamentalment visuals.
Estupor: el subjecte està sempre adormit i només s'aconsegueixen respostes (grunyit, alguna paraula incoherent o l'execució d'una ordre senzilla) mitjançant estímuls vigorosos (dolorosos i repetits). Al cessar l'estimulació, el malalt recau immediatament en un estat de son profund amb absència de respostes.
Coma: És un estat de manca de resposta a qualsevol tipus d'estímul, sigui quina sigui la seva modalitat o intensitat. És el grau més profund de disminució dels dos components de la consciència.
Estat vegetatiu (coma vigil): El pacient manté la vigília, però hi ha un trastorn sever del coneixement. Quan es perllonga per més d'un mes es parla d'un estat vegetatiu persistent
Mutisme aquinètic: Similar a l'estat vegetatiu, però el pacient està immòbil amb absència absoluta d'expressió oral sense moviments oculars espontanis
Estat de consciència mínima: Hi ha un greu trastorn de consciència, però es pot demostrar una mínima capacitat de consciència acte i al·lopsíquica. Es diferencia de l'estat vegetatiu per la presència de les conductes que tradueixen contingut de la consciència, sostingudes, reproduïbles, i diferenciables de conductes reflexes, s'efectuen en respostes a estímuls específics, per exemple, obeir ordres simples, respondre si o no verbal o gestualment , comunicar-se o respondre verbalment en forma intel·ligible. Les troballes no han de ser atribuïbles a afàsia, apràxia, agnòsia o trastorns sensitivomotors vinculables.
La síndrome de captiveri (enclaustrament o "locked in síndrome"): Es deu a infarts bulb-protuberencials ventrals, que causen diplegia facial, paràlisi dels nervis cranials inferiors i quadriparèsia, el pacient no es mou, només mobilitza els ulls.