La mort encefàlica, com a definició clínica, va aparèixer en la dècada dels anys cinquanta, quan Mollaret i Goulon (1959) van examinar per primera vegada a pacients amb un quadre clínic que sobrepassava a l'estat de coma, diferent dels estats comatosos coneguts fins aleshores. A aquest quadre clínic li van cridar "coma Depasse": pèrdua total de la consciència, de la motilitat, dels reflexos, de la sensibilitat i de les funcions vegetatives.
