1. MONITORATGE FREQÜÈNCIA CARDÍACA
És el nombre de contraccions del cor en un minut. El valor normal es troba entre 60 - 100 batecs per minut (bpm). Valors inferiors a 60 bpm parlarem de Bradicardia i valors per sobre de 100 bpm l'anomenarem Taquicàrdia.
El nostre registre de la freqüència cardíaca del pacient, el realitzarem a través d'elèctrodes que se li peguen al pit. Aquesta activitat elèctrica quedarà registrada en forma d'ona d'ECG a la pantalla del pacient.
La freqüència cardíaca depèn de:
3. Les contraccions del ventricle esquerre.
4. Quantitat de sang que és projectada en cada sístole.
5. Distensibilitat de les artèries i de la resistència arteriolar perifèrica.
Qualsevol anomalia que pugui patir el pacient tant en el ritme o en una desconnexió durant el registre, generarà una incidència que farà saltar les alarmes audibles i lluminoses programades en el monitor.
Revisar les alarmes per torn serà tasca d'infermeria per garantir el correcte monitoratge d'aquest paràmetre.
2. MONITORATGE ELECTROCARDIOGRÀFIC
La necessitat de monitoratge electrocardiogràfic dels pacients en UCI va fer desenvolupar sistemes de monitoratge de l'ECG continu.
Amb el monitoratge electrocardiogràfic es representa gràficament l'activitat elèctrica cardíaca. La seva recollida és contínua a la pantalla i es realitza a través d'una sèrie d'elèctrodes que amplifiquen el senyal i la registren el monitor.
El registre estàndard de l'ECG és l'obtingut de 12 derivacions i utilitzant 10 elèctrodes. Quan monitorem de forma contínua s'utilitzen de 3 a 5 elèctrodes per a l'obtenció d'1 a 6 derivacions. Aquest tipus de monitoratge persegueix fonamentalment la detecció d’arítmies cardíaques i alteracions ST, en el possible, minimitzarà el nombre de cables i elèctrodes.
Infermeria s'encarregarà de:
● Tenir en compte els possibles artefactes durant el registre. Els elèctrodes han de col·locar-se en la pell. Si col·loquem els elèctrodes sobre superfícies òssies, disminuirem les interferències per la contractilitat muscular. Poden aparèixer interferències per altres aparells elèctrics (respirador, escalfadors de líquids, electrobisturí o un altre tipus de monitors).
● Reemplaçar els elèctrodes cada 24 hores, ja que perden qualitat adhesiva.
● Control de la pell per evitar lesions o al·lèrgies.
● Col·locació dels elèctrodes i cables de manera que no s'enrotllin al voltant de coll o extremitat del pacient puguin produir isquèmia. Ni lesions per decúbits dels cables a la pell, en moltes ocasions per l'estat neurològic dels pacients no es poden moure amb facilitat i passen hores en la mateixa postura.
2.1. Monitoratge amb 3 elèctrodes
Amb el monitoratge amb 3 cables es mostra un sol canal de monitoratge, generalment DII. Molt comú en l'opció de registre dels monitors de trasllat o portàtils.
La col·locació dels elèctrodes serà formant un triangle sobre el tòrax del pacient, que englobi el cor. A més, han d'estar prou separats perquè no destorbin en el cas de fer RCP o haver-hi de desfibril·lar.
Si els cables vénen codificats per colors, es disposaran de la següent manera:
● VERMELL o R (Right): part superior dreta de tòrax. Infraclavicular dret.
● GROC o L (Left): part superior esquerra de tòrax. Infraclavicular esquerre.
● VERD o F (Feet): part inferior esquerra de l'abdomen.
2.2. Monitoratge amb 4 elèctrodes
Permet la possibilitat de mostrar diversos canals de derivacions.
● Vermell o R (Right), part superior dreta de tòrax. Infraclavicular dret.
● Groc o L (Left), part superior esquerra de tòrax. Infraclavicular esquerre.
● Verd o F (Feet), elèctrode en part inferior esquerra de l'abdomen.
● Negre o N (Neutre), en part inferior dreta de l'abdomen.
2.3. Monitoratge amb 5 elèctrodes
És el monitoratge més habitual que ens ofereix el monitor del Box del pacient.
● VERMELL o R: part superior dreta de tòrax.
● GROC o L: part superior esquerra de tòrax.
● NEGRE o N: part inferior dreta de l'abdomen.
● VERD o F: part inferior esquerra de l'abdomen.
● BLANC o C: part central de tòrax. Sobre la posició de V1 o V2. Se sol posar a V1 per al monitoratge d'arítmies supraventriculars i en V5 per al monitoratge en cas de síndromes coronàries agudes.
2.4. Monitoratge EASI
Aquest sistema permet el monitoratge continu d'un ECG de 12 derivacions però només amb la col·locació de 5 elèctrodes. Realitzem l'ECG des del monitor del Box del pacient. Es realitza mitjançant un programari específic. Hi ha una diferència significativa en el registre electrocardiogràfic entre el mètode convencional i l’EASI a l'amplada del QRS, però sense implicació clínica.
Els elèctrodes es col·loquen de la següent manera:
● I (blanc): 5è espai intercostal, a la regió inferior del cos de l'estèrnum.
● A (verd): Línia medioaxil·lar esquerra a la mateixa altura que l'elèctrode E.
● S (groc): Al manubri de l'estèrnum.
● I (vermell): Línia medioaxil·lar dreta a la mateixa altura que l'elèctrode E.
● G (negre): En qualsevol zona que no coincideixi amb les anteriors, preferentment en hipocondri dret. És l'elèctrode de terra.
El mètode EASI equival a l'ECG convencional en l'avaluació rutinària de pacients polivalents amb patologia coronària o sense, no el substitueix, ja que segueix precisant l'ECG de 12 derivacions per a un diagnòstic més precís.
3. MONITORATGE AMB TELEMETRIA
És el monitoratge de pacients a distància mitjançant uns mesuraments que són realitzades per dispositius in situ, portàtils que és envien la informació registrada al centre de control o operador de sistema per qualsevol via telemàtica.
En l'àmbit hospitalari aquesta tecnologia és molt utilitzada per monitorar pacients a distància i un dels principals usos és el monitoratge de la funció cardíaca, per aquest motiu es refereixi com telemetria cardíaca.
La telemetria cardíaca, per tant, és el monitoratge de la funció cardíaca d'un pacient en una localització remota. Els paràmetres mesurats són similars als que mesura l'electrocardiograma, que mesura l'activitat elèctrica de cor, incloent-hi la freqüència i característiques del batec. La telemetria cardíaca s'utilitza en pacients amb cardiopaties, encara que també en pacients que no pateixen cap cardiopatia, però si presenten risc d'aturada cardíaca per algun motiu; per exemple, en pacients en xoc traumàtic.
Imatge 4. Telemetria control infermeria UCI.
En resum, la telemetria cardíaca pot ser recomanada en aquests casos:
● Problemes cardíacs (infarts, arrítmies, etc.).
● Problemes pulmonars (coàguls, edema).
● Intervenció quirúrgica amb sedació o anestèsia.
● Monitoratge de l'efecte farmacològic de medicaments que afecta el ritme cardíac.
● Traumatismes i estats de xoc.
● Insuficiència renal.
● Embòlies.
● Vessament cerebral.
La telemetria és freqüent en pacients hospitalitzats i en les unitats de cures intensives. Els mesuraments de la funció cardíaca són registrades mitjançant elèctrodes col·locats en el pacient i connectats a un transmissor que envia els mesuraments al centre de control, generalment a la unitat d'infermeria, on els professionals de salut poden monitorar a diversos pacients alhora de forma contínua i permetent actuar ràpidament si apareix algun problema. A més, permet recopilar informació que pot ser molt útil per als Cardiòlegs i Intensivistes, tant amb fins diagnòstics com de tractament.
El transmissor telemètric pot ser portàtil i transmetre les dades per via sense fil, el que permet que el pacient pugui moure, sempre que no surti fora de la franja d'abast de l'estació de control.
BIBLIOGRAFIA
- Almela A, Millán J, Alonso JL, García P. Monitorización hemodinámica no invasiva o mínimamente invasiva en el paciente crítico en los servicios de urgencias y emergencias. Emergencias 2015; 27: 1-10.
- Mateu ML, Ferrándiz A, Gruartmoner G, Mesquida J, Sabatier C, Poveda Y, et al. Técnicas disponibles de monitorización hemodinámica. Ventajas y limitaciones. Med Intensiva. 2012; 20:434-44.
- Molina Pacheco F., Palacio Marco ME. Pulsioximetría. Rev. Rol de Enfermería 2002; 25 (11): 780-784.
- García X, Mateu L, Maynar J, Mercadal J, Ochagavía A, Ferrandiz A, et al. Estimación del gasto cardíaco. Utilidad en la práctica clínica. Monitorización disponible invasiva y no invasiva. Med Intensiva. 2011; 35:5552-61.
- Morgan GE, Mikhail M S. Dispositivos para la vigilancia del paciente. Anestesiología clínica 2002; 91-130.
- Calderón de la Barca J. M, Jiménez L, Durán M. Gasometría arterial y pulsioximetría. Medicina de Urgencias y Emergencias de L. Jiménez Murillo 2004; 58-63.
- Gallego JM, Soliveres J. Cuidados Críticos. CECOVA 2002; 167-178.
- Caturla J. Monitorización del paciente grave. Sociedad Española de Medicina Intensiva y Unidades Coronarias. IDEPSA 1995; 115-152.
- Ochagavia et al. Monitorización hemodinámica en el paciente crítico. Recomendaciones del Grupo de Trabajo de Cuidados Intensivos Cardiológicos y RCP de la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias. Med Intensiva. 2014; 38(3): 154-169.
- Rello L, Alonso S. ABC Medicina Intensiva. Edika Med. 2000.
- Torrado H, Angeles R, Sandiumenge A. Uso de relajantes musculares en Medicina Intensiva. Ed Ergon. 2004.
- Mesquida J, Borrat X, Lorente JA, Masip J, Baigorri F. Objetivos de la reanimación hemodinámica. Med Intensiva 2011; 35:499-508.
- Nicolas JM, Ruiz J, Jimenez X, Net A. Enfermo crítico y emergencias. Elservier. 2011.
- Rello J, Alonso S, Rodríguez A. Medicina Intensiva. Ed Silva. 2005
- Blanco López JL. Definición y clasificación de las úlceras por presión. El Peu 2003; 23(4):194-198.