El monitoratge respiratori consistirà en la reunió i anàlisi de dades d'un pacient per assegurar la permeabilitat de les vies aèries i l'intercanvi gasós, és a dir, per evitar el fracàs de la funció respiratòria o insuficiència respiratòria.
Els fenòmens respiratoris que es poden monitorar són:
- La freqüència respiratòria (FR).
- L’oxigenació tissular mitjançant la concentració d'oxigen sanguini (Saturació d'oxigen).
- El CO₂ espirat.
3. MONITORATGE DE LA PULSIOXIMETRIA
La saturació parcial d'oxigen en sang (Oxigen transportat per l'hemoglobina en l'interior dels vasos sanguinis) també coneguda amb les sigles: SpO₂, es pot mesurar de forma: INVASIVA o NO INVASIVA.
- La invasiva consisteix a extreure amb una punxada una mostra de sang arterial i analitzar-la amb un aparell, és el que es coneix com a gasometria arterial.
- La forma NO INVASIVA és la que es realitza mitjançant la pulsioximetria.
4. MONITORATGE CAPNOGRÀFIC
La capnografia és el mesurament continu i no invasiu de l'anhídrid carbònic o diòxid de carboni (CO₂) exhalat pel pacient al llarg del temps. És un monitoratge no invasiu complementària a la pulsioximetria (valora l'oxigenació), que analitza la ventilació del pacient.
La capnografia s'empra des de fa més de 30 anys per monitorar al pacient intubat en les unitats quirúrgiques. L'avanç tecnològic en l'electromedicina ha portat a desenvolupar capnògrafs portàtils fàcils d'usar que ofereixen lectures precises tant en pacients intubats com amb ventilació espontània, podent valorar de forma contínua i no invasiva el metabolisme, la perfusió i la ventilació dels pacients a temps real.
Així doncs, el seu ús ja es troba en unitats tant hospitalàries (Urgències, Crítics i Quiròfan) com en àmbit prehospitalari, sent eina imprescindible en les unitats d'atenció de Suport Vital Avançat d'Emergències Mèdiques.
Les seves indicacions són:
- Pot emprar-se en tota mena de pacients, des de nounats fins a adults, amb respiració espontània o en aquells que requereixin un suport ventilatori mecànic invasiu o no invasiu.
- El control de la col·locació correcta del TET.
- El monitoratge de la RCP.
- La classificació, la valoració i el control del tractament en les crisis de pacients amb broncoespasme.