TEMA 5. CURES D'INFERMERIA AL PACIENT POLITRAUMATITZAT.


  1.    ATENCIÓ EN CURES INTENSIVES.

 

Els pacients amb un traumatisme greu són ingressats directament a la unitat de cures intensives (UCI), des d'urgències o des quiròfan si requereixen prèviament intervenció quirúrgica.

Una de les funcions més importants és controlar l'equilibri entre la demanda i l'aportació d'oxigen. L'aportació d'oxigen s'ha de millorar per evitar dany en els òrgans vitals. La hipoxèmia tissular, és un risc freqüent en el pacient trauma greu:

 

  •         Desviació a l'esquerra en la corba de dissociació de l'oxihemoglobina secundària a hipotèrmia, hipocàpnia, excés de volums administrats.
  •         Hemoglobina disminuïda.
  •         Lesions cardiovasculars que produeixen una baixa despesa cardíaca.
  •         Deteriorament del consum cel·lular d'oxigen, associat a infeccions i alteracions metabòliques.

 

La prevenció i el tractament de la hipoxèmia depèn de l'avaluació de la funció pulmonar, el transport d'oxigen i la utilització d'oxigen en les cèl·lules.

 

  1.    CURES GENERALS DEL TRAUMA GREU EN CURES INTENSIVES.

 

  •         Revisió del box d'UCI previ a l'ingrés. Preparació del material i equips: monitors, sistemes d'aspiració, respiradors, material de RCP, ...
  •         Monitoratge i vigilància de la situació hemodinàmica del pacient: Col·locació de catèter arterial, vies centrals, saturador d'oxigen, capnografia, pressió arterial, freqüència respiratòria, ...
  •         Instauració del tractament farmacològic. Control d'infusió mitjançant bombes.
  •         Immobilització-mobilització: cures dels dispositius d'immobilització, mobilització segura a l'hora de canvis posturals o higiene., igual que en els trasllats.
  •         Prevenció d'efectes adversos: Úlceres per pressió, cures de la pell, prevenció tromboembòlia, cures i manteniment dels diferents dispositius que porti el pacient (intubació, vies centrals, sonda vesical ...) per prevenir les infeccions nosocomials.
  •         Valoració del dolor, Estat òptim de la sedació, deliri o qualsevol signe d'alarma que índex disconfort.
  •         Cures de les ferides traumàtiques i quirúrgiques, Valorant signes de necrosi, infecció i sagnat.
  •         Suport psicològic al pacient conscient: disminuir l'ansietat i la por.
  •         Atenció a la família: Proporcionar informació a les famílies i facilitar la comunicació amb el pacient segons normatives de les unitats.

 

  1.     CURES ESPECÍFIQUES D'INFERMERÍA A EL PTT.

 

  •        Control de la freqüència respiratòria i el grau d'esforç respiratori. És recomanable que el pacient realitzi exercicis de fisioteràpia si no hi ha contraindicació mèdica per eliminar les secrecions traqueobronquials.
  •        Aspiració de secrecions si el pacient està intubat, controlant la saturació d'O2.
  •        Monitoratge hemodinàmic: La hipotensió es relaciona normalment amb hipovolèmia, taponament cardíac, pneumotòrax a tensió, o lesió medul·lar (pèrdua de to vascular).
  •        Vigilància de la freqüència cardíaca: diferenciació del xoc per lesió medul·lar de la hipovolèmia si ha bradicàrdia.
  •        Control de la diüresi: Indicador de l'estat de la perfusió. Mantenir una diüresi horària entre 0,5 i 1 ml / kg / h.
  •        Valoració de l'estat de consciència: Disminució de la consciència en un PTT pot ser per diversos motius: hipovolèmia, hipòxia cerebral, hipoglucèmia, drogues.
  •        Vigilància de l'aparició d'agitació o convulsions.
  •        Balanç hídric estricte: (Entrades, sortides, suor, febre, ...), necessari per ajustar el tractament.
  •        Valoració de la sedació, control del dolor per no augmentar les demandes d'oxigen.
  •        Vigilar la temperatura i tractar la febre.
  •        Vigilar els signes d'infecció i prevenir les infeccions nosocomials en la mesura del possible: manipulació de catèters, tubuladures i aspiracions de forma estèril.
  •        Vigilar l'aparició de sagnats no previsibles com en les genives, puncions, hematúria: pot indicar una CID (coagulació intravascular disseminada).
  •        Adequar l'aportació calòrica adequada per via parenteral o enteral.
  •        Valoració del patró d'eliminació: evitar el restrenyiment pel risc d'augment de la PIA, fecalomes o diarrea.
  •        Suport psicològic al pacient amb comunicació empàtica encara que estigui sedat. I respectar la intimitat.
  •        Realitzar les mobilitzacions del pacient amb seguretat, immobilització de les fractures i vigilar l'aparició de petèquies en tòrax, mucoses que podria indicar l'aparició d'embòlia grassa (major risc en les fractures d'ossos llargs i pelvis.
  •        Cures bàsiques de cures de la pell amb especial atenció en la prevenció d'UPP, cures de la boca, traqueotomia, rentats oculars. Canvis posturals quan l'estat hemodinàmic del pacient ho permeti.

Taula 12: Diagnòstics d'Infermeria

DIAGNÒSTICS D'INFERMERIA

Alteració de la permeabilitat de la via aèria relacionada amb la presència de secrecions, sang i estenosi.

Alteració del patró respiratori relacionat amb lesió d'estructures, dolor i deficient permeabilitat de la via aèria.

Risc d'aspiració relacionada amb la lesió de la via aèria i dificultat per deglutir.

Ansietat relacionada amb la por i sensació de mort.

Alteració de la mobilitat física relacionada amb el dolor, alteració de la integritat cutània, òssia i el dèficit de l'aportació d'oxigen.

Alteració del benestar relacionat amb el dolor agut.

Risc d'infecció relacionat amb l'alteració de les barreres normals de l'organisme.

Alteració del dèbit cardíac: disminució relacionada amb l'alteració del ritme cardíac, hipovolèmia i fallida cardíaca.

Alteració de la perfusió i oxigenació tissular, relacionada amb la disminució del dèbit cardíac.

Dèficit del volum de fluids corporals relacionats amb la pèrdua anormal d'aquests.

Ansietat relacionada amb el desconeixement de la patologia i de les mesures terapèutiques que s'estan aplicant.

Alteració sensorial i de la percepció

Risc d'alteració de l’eliminació urinària i fecal.                                                      

Risc d'alteració de la mucosa i de la dentició.

Patró ineficaç del pacient i la família d’enfrontar-se a situacions difícils.

BIBLIOGRAFÍA

 

  •          Arriagada G, Macchiavello N. TRAUMATISMO RAQUIMEDULAR (TRM). REVISIÓN BIBLIOGRÁFICA. Rev Médica Clínica Las Condes. DOI:10.1016/j.rmclc.2020.11.001
  •          ww.elsevier.es/es-revista-revista-medica-clinica-las-condes-202-articulo-traumatismo-raquimedular-trm-revision-bibliografica-S0716864020300754
  •          American Spinal Injury Association (ASIA) 2019.
  •          https://asia-spinalinjury.org/wp-content/uploads/2019/11/International-Standards-
  •          Worksheet-Spanish-Final_10_28_2019.pdf
  •          Altez López E, Chico Fernández M. Guía para la atención del trauma grave. Madrid: Aymon; 2017.
  •          Alonso peña d, arnaiz garcía e, rodríguez mateos ji. Amputaciones y reimplantes. Emergencias 2011; 23:211-217
  •          Álvarez JA. Decálogo operativo en la asistencia prehospitalaria al traumatizado grave. En: Perales N, editor Avances en Emergencia y resucitación I. Barcelona: EdiKam, 1996; 45-63.
  •          Aragonés R, De Rojas JP. Cuidados intensivos. Atención integral del paciente crítico. 1ª ed. Madrid: Ed. Médica Panamericana. 2016.
  •          Anatomía de Gray: bases anatómicas de la medicina y la cirugía. Churchill Livingstone, 1998
  •          Castellanos G et al. La hipertensión intraabdominal y el sindrome compartimental abdominal: ¿qué debe saber y cómo debe tratarlos el cirujano?, Cirugía Española, Volume 81, Issue 1, 2007, Pages 4-11, ISSN 0009-739X,https://doi.org/10.1016/S0009-739X(07)71249-6.
  •          Coordinació grup de treball Salvi Prat. PROTOCOLS, CODIS D’ ACTIVACIÓ I CIRCUITS D’ATENCIÓ URGENT MALALT AMB POLITRAUMATISME. Consorci Sanitari de Barcelona 2000.
  •          Carpenito. DIAGNOSTICO DE ENFERMERIA. Iberoamericana 1996.
  •          Canabal A, Perales N, Navarrete P, Sanchez-Izquierdo JA. Manual de soporte vital avanzado en trauma. 2a edición revisada. Barcelona: Elsevier España S.L; 2007.
  •          Caba-Doussoux P, León JL, García Fuentes C, Yuste García P, et al. Protocolo combinado de fijación externa y arteriografía en fracturas de pelvis con inestabilidad hemodinámica: estudio sobre 79 casos. Rev Ortp Traumatol. 2006;50:173-77.
  •          España en cifras 2019.
  •          https://www.ine.es/prodyser/espa_cifras/2019/
  •          Galindo F. y colab. Prevención y tratamiento de las lesiones intraoperatorias en cirugía digestiva.  CAPITULO TOMO III-341. Enciclopedia Cirugía Digestiva
  •          González J, Martín F y colaboradores. Factores pronósticos relacionados con la mortalidad del paciente con trauma grave: desde la atención prehospitalaria hasta la Unidad de Cuidados Intensivos. Med Intensiva [Internet]. 2014[citado Mayo 2015]. 1-10.
  •          Hernando Loreno A, Rodrigue Serra M, SOPORTE VITAL AVANADO EN TRAUMA. Masson 2000.
  •          José Ángel MartínezVíctor Osornio-SánchezAlberto Jorge Camacho-CastroJorge Gustavo Morales-MontorMauricio Cantellano-OrozcoCarlos Pacheco-Gahbler
  •          Revista Mexicana de Urologíavol. 72número 2(2012)págs: 88-92
  •          Manual de Asistencia al paciente politraumatizado, 1997. 2ª Edición. Santander.
  •          Grupo de trabajo en Medicina de Urgencia. ISBN 84-89789-06-1.
  •          Manual SECOT de cirugía ortopédica y traumatología, Médica Panamericana. 2003; 412-422
  •          Marcelo Vargas R., Rodrigo Canales R.,  José Manuel de La Torre I., Nelson Núñez V.
  •          Manual de urología. Capit 34. Trauma de la via urinaria superior.
  •          https://manualdeurologia.cl/capitulo-34-trauma-de-via-urinaria-superior/?print-posts=pdf
  •          Ottolio Lavarte PR. Manejo integral del paciente politraumatizado. 2ª ed. Madrid: Edición Médica Panamerinaca; 2016.
  •          Temple J, Santy J. Cuidados postoperatorios en los sitios de inserción de clavos para la prevención de infecciones asociadas con clavos y fijadores óseos externos (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 2. Oxford: Update Software Ltd.
  •          Pérez Lahiguera FJ, Noceda Bermejo, JJ. ATENCIÓN AL TRAUMA GRAVE VÍA CLÍNICA. 2014.http://www.dep4.san.gva.es/contenidos/urg/reserv/archivos/protocolos/VIA%20POLITRAUMATISMO.pdf
  •          RANERA DÍAZ FF, ACTUALIZACIÓN EN EL TRATAMIENTO DEL SÍNDROME DE APLASTAMIENTO, NPunto Volumen II. Número 10. Enero 2019.
  •          Ruiz E. Evaluación inicial de los traumatizados. En: Tintanalli, editor. Medicina de Urgencias (3.a ed.). American College of Emergency physicians. Mexico DF: Interamericana McGraw-Hill, 1993.
  •          Restrepo-Álvarez CA. Puntajes de gravedad en trauma. Trauma severty scores. Rev. colomb. anestesiol. vol.44 no.4 Bogotá Oct./Dec. 2016
  •           http://ref.scielo.org/jqwxjv
  •          Revistas de Enfermeria. CUIDADOS DE ENFERMERIA EN EL PACIENTE POLITRAUMATI zADO. Albacete, Nº 15 abril 2002.
  •          Rorabeck CH, Macnab I. Anterior tibial-compartment syndrome complicating fractures of Shaft tibia. J Bone Joint Surg (AM). 1976; 58A: 549-550.
  •          Rubio J. Tratamiento hospitalario del paciente politraumatizado. Tratado de Cuidados Críticos y Emergencias. Tomo II. Madrid. Arán Ediciones, SL: 2002. Capítulo 51: 1623-1655.
  •          Sosa Hernández Roberto, Sánchez Portela Carlos A, Hernández Iglesias Sergio Santiago, Barbero Arencibia Ricardo. Procedimientos para el monitoreo de la presión intraabdominal. Rev Ciencias Médicas  [Internet]. 2007  Mar [citado  2021  Mayo  13] ;  11( 1 ): 2-9. Disponible en:http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1561-31942007000100002&lng=es
  •          Sanchez-Miralles A., Castellanos G, Badenes R, Conejero R. Sindrome Compartimental abdominal y síndrome de distrés intestinal agudo. Med intensiva. Ma; 37(2);99-109. Epub 2012 Jan 11.
  •          https://www.medintensiva.org/es-pdf-S0210569111003445