1. CONCEPTE DE COMA
L'alteració del nivell de consciència es pot produir per una afectació de sistema reticular descendent o per una disfunció global dels hemisferis.
El coma és un estat de pèrdua del coneixement perllongada que pot ser causada per diferents problemes: lesió traumàtica al cap, accident vascular cerebral, tumor cerebral, intoxicació per drogues o alcohol, o fins i tot una malaltia subjacent, com diabetis o una infecció. Aquestes alteracions de la consciència si no es tracten precoçment poden arribar a ser letals.
El coma poques vegades dura més de diverses setmanes. Les persones que estan inconscients durant més temps poden quedar en estat vegetatiu persistent o amb mort cerebral.
2. MANEIG
Per a la correcta avaluació i maneig del pacient en coma hem de tenir en compte:
- Confirmació de l'alteració del nivell de consciència.
- Mesures de suport vital
- Valoració i determinació de la causa
- Tractament.
La confirmació de l'alteració del nivell de consciència es fa mitjançant l'escala de valoració GCS i valorarem la presència de focalitats motores i l'estat i la reactivitat pupil·lar.
Un cop diagnosticat el coma hem de tractar aquelles situacions urgents i reversibles per poder aplicar les mesures de suport vital. S'ha de garantir la correcta ventilació i oxigenació. S'ha de mantenir una correcta estabilitat hemodinàmica per mantenir una adequada perfusió cerebral. S'ha de mantenir un correcte control de la glucèmia.
Quan el pacient aquest estabilitzat correctament i se li hagin aplicat les mesures de suport vital s'ha de fer una valoració i determinar la causa o causes del coma mitjançant exploració, història clínica detallada i proves diagnòstiques (TAC, RMN) Cal determinar hi alteracions metabòliques, intoxicació per drogues o enverinament, algun procés infecciós, estatus epilèptic, processos mentals, lesions ocupants d'espai, neoplàsies, etc.
Un cop determinada la causa o causes cal iniciar el tractament específic per intentar revertir el procés.
3. CURES D'INFERMERIA AL PACIENT EN COMA
- Mantenir posició neutra
- Evitarem estimular el pacient innecessàriament. Control d'estímuls.
- Vigilar l'estat de la pell, protecció de les zones de pressió i aplicació d'àcids grassos hiperoxigenats (AGHO). Mobilització passiva.
- Vigilància de sagnats, nas, boca i conducte auditiu.
- Control de temperatura. Vigilar la hipertèrmia maligna.
- Correcta nutrició evitant les hipoglucèmies i la maniobra de Valsalva. Administració de laxants si fos necessari.
- Control per a la prevenció de la pneumònia associada a la ventilació mecànica. Projecte pneumònia zero. Fig1.