La ventilació mecànica (VM) és un recurs terapèutic de suport vital que consisteix a assistir mecànicament total o parcialment la funció de ventilació pulmonar espontània del sistema respiratori. És necessària en aquelles persones la funció respiratòria és ineficaç o inexistent per al sosteniment de la vida.
Per aconseguir aquesta assistència respiratòria de ventilació es requereix un ventilador mecànic i d'una via aèria artificial.
El ventilador mecànic és el dispositiu que s'empra per assistir o reemplaçar el treball de sistema respiratori i per a això es pot programar en funció de les necessitats de cada pacient i anar variant els seus paràmetres depenent de la seva evolució. La funció principal del ventilador mecànic és proporcionar un volum d'aire (ventilar), amb una proporció determinada d'oxigen (FiO2), per unitat de temps (minut). Mitjançant la programació de diferents paràmetres es podran adequar els matisos per establir les condicions òptimes de la ventilació.
A excepció d'algunes situacions concretes, no es considera en si un instrument terapèutic o curatiu, sinó una mesura de suport temporal mentre es soluciona el problema que produeix la incapacitat del sistema respiratori.