Són diversos els camps on la capnografia podria ser de gran utilitat principalment en la cura del pacient crític.
PACIENT SEDOANALGESIAT: Permet la detecció de la depressió respiratòria i per conseqüència la hipoventilació induïda per la sedació severa en pacients adults i pediàtrics durant procediments sota sedació i en procediments en què la via aèria pot estar compromesa, també en la sedació conscient.
CONFIRMACIÓ DE LA POSICIÓ DEL TET: El mesurament del CO₂ és un “standard of care” per a la confirmació de la posició del TET sent el Gold Standard per a la confirmació d'aquest. Detecta de manera precoç les desconnexions accidentals, extubació, obstrucció del tub endotraqueal, apnees, fugides i intubació esofàgica.
ASSEGURAR LA CORRECTA VENTILACIÓ AMB RESSUSCITADOR MANUAL: per assegurar que la tècnica de segellat de la mascareta és correcta i no hi ha fuites, per evitar la hiper o hipoventilació i fins i tot l'apnea accidental.
VALORACIÓ DE LA FR I ALTERACIONS DEL PATRÓ VENTILATORI I CONTROL DE LA TERÀPIA RESPIRATÒRIA: permet valorar la FR de manera exacta i detectar de manera precoç hipoventilació i hiperventilació. Permet mantenir monitorat el pacient que necessita VMNI i valorar la tendència i la resposta al tractament, entre d'altres.
CONTROL DEL PACIENT AMB PATOLOGIA RESPIRATÒRIA:
-PACIENT ASMÀTIC / MPOC. El pacient asmàtic o MPOC es caracteritza per presentar estrenyiment de la via aèria que impedeix l'eliminació d'aire durant l'espiració. El broncoespasme s'observa al capnograma amb el patró d'aleta de tauró degut a la barreja d'aire alveolar amb aire de l'espai mort i una espiració allargada amb nivells elevats d'EtCO₂.
-PACIENT AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA. A la insuficiència cardíaca es restringeix el volum pulmonar, moviment i intercanvi alveolar, obtenint baixos valors d'EtCO₂.
MANIOBRES DE REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR: La Guia europea del Resuscitation Council per a suport vital avançat del 2010 recomana l'ús del capnograma a la RCP per a la confirmació correcta de col·locació del TET, valoració de la qualitat del massatge cardíac, com a indicador primerenc de recuperació de circulació espontània i com a valor pronòstic de reanimació. Nivells d'EtCO₂ >16 mmHg es relacionen amb més supervivència, considerant òptims valors d'EtCO₂ >20 mmHg. Un EtCO₂
PREDICCIÓ DE LA RESPOSTA A FLUIDS: En condicions estables de ventilació pulmonar i producció sistèmica de CO₂, l'EtCO₂ reflecteix el flux sanguini pulmonar, per la qual cosa la seva variació es pot utilitzar per estimar la despesa cardíaca; pacients en què augmentant el volum de fluids augmenten el nivell d'EtCO₂ són pacients candidats per respondre a un volum més gran de fluids.
SOSPITA DE TEP: Caigudes sobtades dels nivells d'EtCO₂ poden ser deguts a l'augment de l'espai mort; al TEP pot contribuir a disminuir l'oxigenació i nivells baixos d'EtCO₂, malgrat l'augment compensatori de la freqüència respiratòria. La diferència entre EtCO₂ i PaCO₂ és considerada diagnòstica per al TEP.
TRAUMATISME CRANEOENCEFÀLIC: El CO₂ és un gran vasodilatador, així que la hiperventilació causa vasoconstricció cerebral. La capnografia contínua és la millor manera de controlar la normoventilació.
ESTATS METABÒLICS ALTERATS I CONVULSIONS: L'augment de les taxes metabòliques provoca una producció més gran de CO₂, fet que provoca un consegüent augment d'EtCO₂.
EINA DE TRIATGE I DE SEGURETAT PER AL TRANSPORT DEL PACIENT CRÍTIC: L'EtCO₂ pot arribar a ser útil com a eina de triatge en pacients amb sospita de sepsi i de predicció de gravetat. Es recomana l'ús de capnografia per detectar de manera precoç desplaçament del TET, desconnexió amb el respirador o pèrdua del flux sanguini pulmonar.