1. SISTEMA D'ASPIRACIÓ I ASPIRACIÓ DE SECRECIONS
El sistema d'aspiració consisteix en un receptal o flascó recol·lector connectat a un sistema de buit (normalment amb un caudalímetre per controlar la pressió de buit) mitjançant un allargador, i un altre allargador lliure on es connectarà la sonda d'aspiració, la sonda Yankauer o altres dispositius que necessitin sistema de buit per al seu ús com, per exemple, el drenatge toràcic o el fibrobroncoscopi.
El pacient portador d'un tub traqueal presenta en moltes ocasions dificultat o incapacitat per a l'eliminació de secrecions a causa de la inhibició farmacològica de la depuració mucociliar, la ineficàcia de la tos, la miopatia en la musculatura respiratòria o la pròpia posició en decúbit supí que dificulta la mobilització de les secrecions. Per tot això cal aspirar-les per tal d'evitar la seva acumulació que podria provocar una oclusió del tub, l'augment de la feina respiratori, atelèctasis o infeccions pulmonars.
Per això el personal d'infermeria disposa de dos mètodes d'aspiració: el sistema d'aspiració obert i el sistema d'aspiració tancat.
Aspiració oberta: Es refereix a l'aspiració en la qual, per a realitzar la tècnica, cal obrir el circuit del respirador. Existeixen els connectors per fibrobroncoscòpia i succió que posseeixen una porta per on introduir la sonda de succió, amb els quals no cal la desconnexió del sistema. S'utilitzen sondes d'aspiració d'un sol ús.
Aspiració tancada: Aspiració de secrecions en pacients sotmesos a ventilació mecànica, en la qual no es precisa desconnectar el circuit del respirador. Facilita la ventilació mecànica i l'oxigenació contínua durant l'aspiració i evita la pèrdua de pressió positiva. Es fan servir sondes d'aspiració de múltiples usos.