1. ANALGÈSIA A UCI
El dolor en el pacient crític pot tenir diferents orígens que abasten des de la mateixa patologia que motiva l'ingrés (tant pacients mèdiques, quirúrgiques com traumatitzats), dolor en repòs, fins al dolor que apareix relacionat amb els procediments i cures necessàries per al seu maneig durant els dies d'ingrés a l'UCI.
El dolor interfereix en la fisiologia cerebral, cardiovascular i respiratòria, podent generar un retard en la recuperació i l'alta dels pacients. A més, pot desencadenar estats d'ansietat, depressió i estrès posttraumàtic que podrien prolongués més enllà de l'alta de l'UCI.
2. ESCALES D’ANALGÈSIA
L'ús d'escales validades per objectivar pot ser una eina molt útil a l'hora de controlar el dolor en els pacients d'UCI.
Si el pacient està despert, s'utilitzaran escales gràfiques: Escala Visual Analògica (EVA) o l'escala numèrica de dolor, que són fàcils d'aplicar, i estan acceptades i validades per a l'avaluació i monitoratge del dolor.
3. ESCALES DE SEDACIÓ
La sedació és un dels pilars bàsics de l'ús del pacient crític. La majoria dels pacients ingressats en una Unitat de Cures Intensives (UCI) requereix el seu ús. La utilització adequada disminueix el grau d'estrès del pacient crític, facilitant el seu maneig, tractament i millorant el seu pronòstic. No obstant això, la sedació, sobretot en perfusió contínua pot empitjorar el pronòstic dels pacients crítics per una infra o sobre dosificació. Un nivell de sedació adequada dependrà del tipus de pacient, del tipus de procediment, dels medicaments utilitzats i de les variacions clíniques que pateixi durant el seu ingrés.
És molt important utilitzar tècniques de sedació que proporcionin:
● Efectivitat.
● Seguretat.
● Estabilitat hemodinàmica.
● Pocs efectes secundaris.
La majoria de les complicacions relacionades amb la sedació són evitables.
L'objectiu de la sedació en el pacient crític ha de ser assegurar: un òptim nivell de comoditat, reduir la resposta a l'estrès i demandes metabòliques durant la inestabilitat cardiovascular i respiratòria, facilitar l'adaptació a la ventilació mecànica (VM) i els procediments diagnòstics terapèutics.
Per això cada centre farà els protocols de sedació del pacient en UCI que contemplaran: l'avaluació del dolor i la pauta d'administració de sedants per aconseguir uns nivells òptims de sedació en cada cas.
Hi ha un mal ús de la sedació en les UCIS conegut com a sobresedació i infrasedació.
4. DELIRIUM A UCI
El Deliri o Síndrome Confusional aguda (SCA) és un diagnòstic freqüent en els pacients ingressats a les unitats de cures intensives que comporta una llarga llista de complicacions a curt, mitjà i llarg termini. La Infermeria, des de les nostres files a peu de llit tenim l'oportunitat i el deure de vigilar els signes que ens indiquen l'aparició d'aquesta síndrome i prevenir-lo o bé evitar les complicacions i si és possible fer-ho des de l'aplicació de mesures no farmacològiques.
El deliri té una incidència elevada en adults, s'associa a una important morbiditat i increment de costos en els malalts crítics. La seva identificació és difícil sent recomanable la utilització de sistemes que ens permetin reconèixer i tractar-lo de forma adequada.
La definició de Delirium establerta pel DSM-IV-TR: és un greu trastorn neuropsiquiàtric d'origen orgànic que es caracteritza per l'aparició d'alteracions de consciència i de les funcions cognitives i sol tenir un curs fluctuant. És de caràcter agut, es manifesta habitualment en hores o dies. Es produeix en el context d'una malaltia mèdica general o a conseqüència de l'ús o l'abstinència de determinades substàncies.