La donació d'òrgans és un gest altruista, considerat com el major acte de bondat entre els éssers humans. Pot ser donant qualsevol persona que en vida decideixi que, a la seva mort, els seus òrgans serveixin per salvar o millorar la vida d'altres.
A Espanya, fins a la promulgació de la Llei de Trasplantaments el 1979, els trasplantaments d'òrgans es limitaven al trasplantament de ronyó, procedent de donant viu o de donant cadàver en situació de parada cardíaca. Amb la Llei de Trasplantaments es reconeix el terme de mort encefàlica, el que va possibilitar que es realitzaran trasplantaments d'òrgans com el cor, pulmó, pàncrees i fetge.
Aquesta Llei considera que tots som donants si no hem expressat el contrari en vida: "consentiment presumpte". A la pràctica, sempre cal preguntar a la família, ja que el mort pot haver expressat aquesta decisió en diferents contextos i circumstàncies. De qualsevol manera, sempre es respectarà la decisió de la família, ja que s'assumeix que no contradiu la decisió de la víctima.