Com hem comentat prèviament, el CO₂ és un producte directe del metabolisme cel·lular, despesa cardíaca i ventilació, portat als pulmons mitjançant la circulació venosa i espirat; així doncs canvis sobtats sistèmics del CO₂ –alteracions en la ventilació o circulació- provocarà canvis sobtats en els valors d'EtCO₂.
Això permet que la capnografia sigui usada com a mètode per a la detecció precoç de compromís ventilatori o circulatori. Avaluant la tendència de l'EtCO₂ permet la valoració de la severitat de l'esdeveniment o la resposta al tractament d'aquest.
Diversos autors han citat com a variació significativa de l'EtCO₂ canvis del 10% del valor basal del pacient, EtCO₂ igual o més gran de 50 mmHg o pèrdua d'ona de 15 segons o més.
Les principals causes que disminueixen de l'EtCO₂ són a nivell respiratori la hiperventilació o depressió respiratòria amb baixos volums tidal, apnea, fuga al sistema ventilatori i la disminució de la despesa cardíaca; causes de baixa despesa cardíaca podrien ser una hemorràgia, insuficiència cardíaca, hipovolèmia o hipotèrmia. Les maniobres de RCP no efectives també disminueixen l'EtCO₂.
Un augment o elevació de l'EtCO₂ indica retenció de CO₂ a causa d'hipoventilació i/o disminució de la freqüència respiratòria, augment de la despesa cardíaca, millora de la perfusió pulmonar, augment de la temperatura corporal, sedació excessiva. Augments transitoris de l'EtCO₂ poden ser deguts a convulsions (augment del metabolisme musculoesquelètic), retorn de circulació espontània o reperfusió tissular.