TEMA 4. TÈCNIQUES CONTÍNUES DE DEPURACIÓ EXTRACORPÒREA (TCDE)

Una complicació que és relativament freqüent en els pacients crítics és la insuficiència renal aguda (IRA) o fracàs renal agut (FRA) que es caracteritza per un deteriorament de la funció renal. La mortalitat en aquests pacients és molt alta, no per causa de l'IRA si no per què són pacients en estat crític amb sèpsia, fallada multiorgànica, xoc ... El tractament de l'IRA és una de les coses que ha evolucionat més en els últims anys en les unitats de crítics. El tractament que s'utilitzaria tradicionalment en un pacient amb IRA és l'hemodiàlisi intermitent convencional, tècnica que produïa complicacions i desequilibris relacionats amb la pèrdua excessiva i ràpida d’electròlits i líquid, el que, al seu torn, provocava variacions del pH, hipotensions, alteracions en la concentració de CO2 i O2, etc. Una altra tècnica de depuració que es podia utilitzar era la diàlisi peritoneal, que estava contraindicada en els pacients que s'havien sotmès a intervencions quirúrgiques abdominals o amb problemes d'infeccions. Les dues tècniques eren mal tolerades pels pacients crítics, amb inestabilitat hemodinàmica, a més resultaven ineficaços, ja que era molt difícil extreure en 4 hores els líquids que s'havien acumulat en 24 h. Aquest desajust dels líquids limitava seriosament una aportació nutricional adequat, de manera que molts pacients estaven mal nodrits, el que afavoria les infeccions i altres complicacions. Les dues tècniques eren mal tolerades pels pacients crítics, amb inestabilitat hemodinàmica, a més resultaven ineficaços, ja que era molt difícil extreure en 4 hores els líquids que s'havien acumulat en 24 h. Aquest desajust dels líquids limitava seriosament una aportació nutricional adequat, de manera que molts pacients estaven mal nodrits, el que afavoria les infeccions i altres complicacions. Les dues tècniques eren mal tolerades pels pacients crítics, amb inestabilitat hemodinàmica, a més resultaven ineficaços, ja que era molt difícil extreure en 4 hores els líquids que s'havien acumulat en 24 h. Aquest desajust dels líquids limitava seriosament una aportació nutricional adequat, de manera que molts pacients estaven mal nodrits, el que afavoria les infeccions i altres complicacions.